Aquest dimecres s'ha reunit la taula de diàleg a La Moncloa. Els titulars de Presidència dels governs català i espanyol, Laura Vilagrà i Félix Bolaños, han liderat les negociacions.
Bolaños ha estat el primer en aparèixer davant els mitjans de comunicació per explicar la versió del govern espanyol sobre el què s'ha acordat en la reunió i després ha comparegut Vilagrà.
Félix Bolaños ha dit que, de la reunió, n'han sortit dos acords, un sobre desjudicialització de la política i un altre per protegir i impulsar la llengua catalana.
Segons ha dit, són acords dels quals es beneficiarà «una majoria àmplia i transversal de la societat catalana».
El ministre ha dit que el primer acord, sobre la desjudicialització de la política, es basa en tres principis: Primer, que l'activitat política i institucional es farà dins del marc normatiu, i es renunciarà a fer accions que treguin la política a fora de les regles del joc democràtic. Segon, que els acords seran representatius de la majoria de la societat catalana, «sense imposicions d'una part de Catalunya sobre l'altra». I per acabar, que les institucions preservaran l'interès general i adoptaran les màximes garanties, sobretot quan afectin el patrimoni o la situació de les persones.
Per altra banda, també s'ha pactat que el govern espanyol ha d'impulsar el català, tal com ha explicat Bolaños. L'Estat es compromet a reconèixer la seva diversitat lingüística, que aquesta riquesa lingüística és font de drets i d'oportunitats per als xiutadans i que «el català és també una llengua espanyola i impulsar-le és una obligació del govern espanyol».
També s'ha acordat que el català serà present al Senat i al Parlament Europeu i aquest pacte es farà amb el compromís perquè tots els estudiants de Catalunya acabin l'educació coneixent plenament el català i el castellà.
«Legislar d'acord amb la realitat lingüística, garantint que els ciutadans seran atesos en la llengua de la seva elecció, i també reformar el Senat perquè s'hi pugui parlar català», ha assegurat Blaños.
Impulsar el català a nivell internacional perquè es pugui utilitzar al Parlament Europeu i també integrant el català en les polítiques internacionals sobre llengües.
Segons el ministre, aquestes tres línies han de permetre ampliar els drets dels catalanoparlants i seran extensible a altres llengües com l'euskera o el gallec.
Per la seva banda, Vilagrà ha definit l'acord sobre desjudicialització com a «parcial» i ha afegit que els dos governs s'han compromès a impulsar reformes legislatives en aquest sentit abans que acabi l'any.
Vilagrà, que ha assegurat que el seu govern no renuncia a l'autodeterminació com a objectiu final, ha admès que és un objectiu que encara està «lluny de resoldre's».
Després de ser preguntada sobre la reforma del delicte de sedició i que Bolaños hagués dit que no hi ha la majoria parlamentària necessària, Vilagrà ha discrepat i ha assegurat que si que existeix aquesta majoria.
Pel que fa al segon acord, sobre el català, Vilagrà ha afirmat que «parteix de la base que ha estat perseguit» i que recentment també s'ha «judicialitzat».
«Hi ha hagut una judicialització obstinada per part d'alguns governs i alguns sectors que ha pretès trencar els grans consensos socials sobre l'ús del català», assegurava.
Segons Vilagrà, l'acord obliga els dos governs a protegir i impulsar la llengua catalana i a abandonar la imposició de percentatges lingüístics a centres educatius. «És responsabilitat del conjunt de les administracions fer que mai més esdevingui una llengua minoritzada i que mantingui en tot moment la capacitat que té de cohesió i de progrés social».
«D'aquesta manera aconseguim que el govern de l'Estat enterri el recurs judicial sistemàtic contra el model educatiu a Catalunya».