MÉS per Mallorca ha defensat aquest dimecres una PNL per tal que el Parlament manifesti el seu suport als artistes condemnats i encausats per exercir el seu dret a l'expressió artística i a la llibertat d'expressió, es derogui la Llei Mordassa, s’amnistiï Valtònyc, i es modifiqui el text constitucional i el Codi Penal eliminant els articles que garanteixen la impunitat jurídica del Rei com a cap de l'Estat. La PNL ha resultat rebutjada per una majoria entre la dreta i el PSIB.
El fet és que després de la sentència judicial del Tribunal d'Apel·lació de Gant, a Bèlgica, que ha tombat l'euroordre emesa per l'Audiència espanyola en què es reclamava l'extradició del raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònyc, per una condemna de tres anys i mig de presó per les les lletres de les seves cançons, MÉS per Mallorca ha volgut tornar a demanar «respecte per la llibertat d'expressió» i «el retorn de totes aquelles persones exiliades per motius polítics, que són lliures a tot arreu menys a la seva pròpia terra».
A l'Estat espanyol s'han produït durant els darrers anys condemnes judicials contra diferents cantants i personalitats del món de la cultura per les seves lletres i opinions manifestades públicament en el curs de les seves actuacions. Aquesta persecució és el resultat de l'aplicació de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa) i dels articles del Codi Penal (578 Enaltiment del Terrorisme; 543 Ultratge a Espanya i als seus símbols; 490 i 491 Injúries al Rei; i 525 Ofensa als sentiments religiosos) que restringeixen la llibertat d'expressió, així com de l'activisme judicial d'una part de la judicatura, que està fent una interpretació d'aquestes lleis contrària a la Declaració Universal dels Drets Humans, al Conveni Europeu dels Drets Humans i a la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans.
Després d'una batalla judicial com aquesta, remarquen que «l'absolució de Valtònyc posa de manifest que l'Estat espanyol hauria d'ajustar la seva legislació en matèria de drets fonamentals per ser homologable a la de qualsevol democràcia consolidada». De fet, la Llei Mordassa del Partit Popular continua vigent i només el passat novembre va ser rebaixada però no derogada pel govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos de l'Estat espanyol.
El fet més paradoxal de tots aquests litigis és que en molts casos han estat les lletres de denúncia contra la monarquia borbònica les que han provocat les querelles i les condemnes als rapers. Segons el diputat de MÉS per Mallorca, Joan Mas ‘Collet’, «en aquests moments vivim sota la llei d'un estat que protegeix la inviolabilitat d'un rei que viu exiliat a un estat absolutista perquè els casos de corrupció el rodegen per tot arreu, però aquells qui denuncien la institució i les seves activitats pateixen persecució». «Avui hi ha un mallorquí que és lliure a tot arreu menys a ca seva per denunciar una institució presumptament corrupta i profundament antidemocràtica com és la monarquia», ha apuntat el diputat.
«Les activitats del rei emèrit espanyol demostren que la monarquia borbònica entén la democràcia com un mal necessari que en el seu dia els va permetre continuar amb la seva tradició espoliadora i dèspota. Mentre Valtònyc és lliure a Bèlgica, el raper lleidatà Pablo Hasél és a una presó espanyola, i mentre els dos són perseguits per l’Estat, el corrupte Juan Carlos I viu a una mansió de 1.050 m, amb vistes a la mar, sala de cinema, sis dormitoris, un jardí de 4.100 m2 i amenaça de tornar a Madrid impunement», ha destacat Mas.