Al maig del 2021, la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, i el Director General de Consum, Félix Alonso, varen presentar l'Avantprojecte de la nova llei de consum (Llei de Protecció dels Consumidors i Usuaris de les Illes Balears).
Un avantprojecte de llei que l’entitat de referència en la defensa de la llengua catalana a les Illes, l’Obra Cultural Balear (OCB), va celebrar com «una passa endavant» ja que el text contenia un capítol dedicat als drets lingüístics, en concret el seu article 29. No obstant això, ho considerava «encara insuficient».
Cal recordar que el govern de José Ramón Bauzá va impulsar la derogació de la llei de comerç de 2001 i va eliminar el dret dels consumidors a ser atesos en català, el dret de no ser discriminats per raó de llengua i el dret de disposar de la retolació i a la informació dels comerços en català
Per a l’OCB, el nou text «recupera només una part d'aquella regulació, però resulta insuficient: resulta imprescindible clarificar les condicions en què opera el dret a ser atès en català (disponibilitat lingüística condicionada, per exemple, pel tamany de l'empresa) -prevista ara de manera excessivament genèrica- o introduir alguna referència a la senyalització externa i interna dels establiments».
Ja al 2021, l’OCB reclamava als partits polítics integrants de l'actual govern de coalició (PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca) que incorporassin «la regulació que hi faltava», bé com a part de l'articulat d'aquesta futura nova llei o bé a través de la reforma de la llei vigent de 2014.
A més, la Plataforma per la Llengua va llançar una campanya per a reclamar que la nova llei fos «més ambiciosa». Amb el lema 'Siguem consumidors de primera. Amb els drets lingüístics no es comercia', varen proposar deu mesures per a millorar l'avantprojecte de llei i reivindicava que la nova llei s'aprovàs aquesta legislatura, que acaba el 2023, per a deixar enrere la llei del 2014, que va convertir els catalanoparlants en consumidors de segona.
Els partits polítics a l'oposició en l’època Bauzá es varen comprometre a recuperar aquests drets lingüístics en tornar al Govern. Malauradament, arribats al 2023 i a menys de 100 dies per a les eleccions, encara no tenim ni la nova llei de consum en marxa ni s’ha modificat la llei de 2014, encara vigent, de l’època negra de Bauzá.
Darreres renúncies
El darrer que sabem sobre aquest tema és que, el passat dijous, la Comissió d’Economia va tractar, a iniciativa de Més per Menorca, una esmena a la llei de comerç de Bauzá per tal de recuperar els drets lingüístics que s’hi havien eliminat.
Aquesta esmena proposava introduir una nova disposició final anomenada 'Drets lingüístics dels consumidors' amb el contingut exacte de la anterior llei de comerç elaborada pel Pacte de Progrés l’any 2001 en el seu article 8.
Una esmena que pretenia aturar la reculada en drets que els partits de progrés s’havien compromès a esmenar i que, incomprensiblement, va obtenir el vot en contra del PSIB i d’Unides Podem.
Després d'aquesta votació, els impulsors de l'esmena, Més per Menorca, han remarcat que continuen «realment compromesos en enderrocar les herències de l’era Bauzá. I han remarcat que «altres, es veu que no tant».
Per la seva banda, MÉS per Mallorca, a favor de l’esmena, ha fet notar que al 2001, tant el PSIB i com Esquerra Unida varen votar a favor de la llei que incloïa aquest mateix apartat i «vint anys després es desmarquen de la defensa de l’ús social del català».