El 30 de setembre de 2014 va ser un dia negre per als drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears; un dia negre de tants que hi va haver durant el govern del Partit Popular amb José Ramón Bauzá al capdavant. Aquell dia, el Parlament va aprovar una nova llei de comerç de les Illes Balears que arrabassava un article, present a la llei anterior, que garantia el drets lingüístics dels consumidors.
La llei de comerç -de l’any 2001 durant el govern de Francesc Antich-, vigent fins aquell moment, disposava d’un marc legal que impedia les agressions contra el dret dels consumidors a expressar-se i a rebre informació en la llengua pròpia de les Balears.
Concretament l’Article 8, ‘Drets lingüístics dels consumidors’, recollia el dret dels consumidors a ser atesos en alguna de les llengües oficials de les Illes Balears i el dret a ser atesos en la llengua oficial que triïn en els establiments al detall amb més de tres treballadors.
Quant a la senyalització i els cartells d’informació dels establiments, havien de ser redactats, almenys, en català. A més, els establiments comercials havien d’informar els consumidors dels seus drets lingüístics mitjançant la col·locació dels anuncis corresponents.
Finalment, l’Article 8 també apuntava que les administracions competents havien de promoure l’ús progressiu de la llengua catalana en les activitats comercials, com també en els rètols, símbols i distintius dels establiments comercials de les Illes Balears.
Per tant, què va significar la derogació de la llei de 2001 i l’aprovació de la llei de Comerç de Bauzá?
Ho explica la Plataforma per la Llengua en la seva campanya ‘Siguem consumidors de primera’: «Vàrem perdre el dret de ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials, el dret de no ser discriminats per raó de llengua i el dret d’obtenir la retolació i la informació fixa en català. La llei de Consum de Bauzà obliga a etiquetar en castellà, fins i tot els productes als quals no obliga la llei espanyola, com ara els productes alimentaris tradicionals de les Illes Balears que només es venen aquí. Els catalanoparlants vàrem esdevenir ciutadans de segona».
En quina situació es troben ara els drets lingüístics dels consumidors de les Illes Balears?
L’any 2021, el Govern va començar a tramitar l’avantprojecte de la llei de protecció de les persones consumidores i usuàries. L'Obra Cultural Balear (OCB) va expressar que aquesta llei hauria de recuperar les disposicions de la llei de comerç del 2001. No obstant això, aquesta tramitació s'ha aturat durant tot aquest temps per les discrepàncies entre els partits del Pacte sobre aquest mateix tema. Unides Podem i el PSIB no estan d'acord amb la pretensió de MÉS de garantir per llei dels drets lingüístics dels consumidors.
Des de la Direcció General de Consum, en mans d’Unides Podem, es remarca que les peticions de l'OCB pertanyen a l'àmbit del comerç i no als consumidors. Per tant, s'haurien d'introduir a la llei de comerç vigent, la de 2014 de Bauzá.
El passat mes de febrer, MÉS per Mallorca va defensar això mateix: incorporar una esmena a la llei de comerç de 2014 per tal de recuperar els drets lingüístics que s’hi havien retirat. En concret, l’esmena proposava introduir una nova disposició final anomenada 'Drets lingüístics dels consumidors' amb el contingut exacte de la anterior llei elaborada pel govern de progrés l’any 2001.
No obstant això, PSIB i Unides Podem, s’hi varen posicionar en contra i varen fer caure l’esmena.