Junts per Catalunya ha arribat a un acord amb el PSOE sobre la constitució de la mesa del Congrés dels Diputats. «L’acord es circumscriu a la mesa del Congrés i no té res a veure amb la negociació sobre la investidura», han explicat en un comunicat. Junts per Catalunya ha exigit durant la negociació «garanties comprovables del compliment dels acords i que alguns ja s’haguessin posat en marxa abans de la sessió de constitució» i ha considerat que «El PSOE ha respectat les condicions fixades i, aquest matí ha presentat els comprovants que acrediten que el compromís polític a què hem arribat i que determina el nostre posicionament».
Els principals acords
Els principals acords són els següents:
1-Reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea. El govern espanyol ja ha fet efectiva la petició a la Comissió Europea perquè el català, el basc i el gallec siguin inclosos en el règim lingüístic de la Unió Europea com a llengües oficials. El ministre d’afers exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha enviat una carta a secretaria general del Consell de la Unió Europea, Thérèse Blanchet, per tal que aquest tema s’inclogui en l’ordre del dia del Consell General que tindrà lloc el 19 de setembre per la seva aprovació.
És la primera vegada que el Regne d’Espanya presenta aquesta sol·licitud. El Tractat de Funcionament de la UE regula el mecanisme pel qual es pot modificar el règim lingüístic de la Unió, i aquest és el procediment que se seguirà. En la lluita perquè el català tingui els mecanismes i l’empara jurídica necessària, la seva consideració com a llengua oficial d’Europa és determinant. El principi de desconfiança ens ha fet ser escrupolosos en la formació d’aquest compromís.
2-L’ús del català al Congrés amb plena normalitat, juntament amb la resta de llengües oficials a l’estat espanyol de forma immediata, a partir del proper ple. L’ús del català és perfectament legal, no necessita cap reforma del reglament i només és un problema de voluntat política.
3-Creació d’una comissió d’investigació sobre els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i a Cambrils. Junts per Catalunya ha acordat la creació d’aquesta comissió pel dret a saber la veritat. Hi ha molts interrogants a resoldre encara i Junts vol arribar fins al final. Cal aclarir la vinculació del CNI amb l’imam Es-Saty, si els aparells de l’estat tenien informació sobre l’atemptat i cal aclarir perquè no es van poder evitar. L’acord inclou que no hi haurà veto de compareixences de persones que tinguin a veure o puguin aportar informació sobre els fets.
4-Reactivació de la comissió d’investigació sobre les clavegueres de l’estat i el cas Pegasus. El cas Pegasus és el cas d’espionatge a líders polítics més gran d’Europa, amb desenes de dirigents independentistes, advocats i professionals afectats. Cal una investigació exhaustiva per aclarir qui va comprar el programa i qui va ordenar utilitzar-lo contra l’independentisme. En aquesta comissió també s’ha pactat que no es vetaran compareixences de persones que tinguin a veure o puguin aportar informació sobre els fets.
Junts explica també que «Aquest acord es limita a la configuració de la mesa i no vincula a la investidura i és coherent amb els compromisos contrets per Junts per Catalunya en les passades eleccions, en el sentit que els acords s’han de complir i s’han de fer efectius per avançat. Junts per Catalunya no dona ni donarà mai els seus vots a canvi de res ni amb l’objectiu d’estabilitzar l’estat. L’objectiu de Junts és la independència de Catalunya i tots els acords que subscriu serveixen per avançar en aquesta direcció».
ERC
El portaveu d'ERC en el Congrés, Gabriel Rufián, ha anunciat aquest dijous el seu acord amb el PSOE per a votar Francina Armengol com a presidenta del Congrés i donar a PSOE i Sumar la majoria en la Mesa de la Cambra, un pacte que inclou garantir l'ús del català i les llengües cooficials en les sessions plenàries i una comissió d'investigació sobre el cas Pegasus, l'espionatge a polítics independentistes mentre governava el PSOE.
A més, l'acord inclou continuar avançant per tots els camins possibles per «desjudicialitzar» el conflicte polític derivat del referèndum il·legal d'octubre de 2017.
En concret, l'acord signat entre totes dues formacions contempla la confecció d'una llei orgànica «perquè el català sigui llengua plenament oficial en totes les institucions de l'Estat», inclosa la Justícia on, segons ha destacat Rufián continua havent-hi molts dèficits.
També recull l'ús de les llengües cooficials «des de la primera sessió plenària en el Congrés», així com la culminació dels acords per a l'ús de la llengua catalana en les institucions europees, a més dels recursos pressupostaris necessaris per a la protecció del català i altres llengües oficials de l'Estat.
Respecte a la desjudicialització, segons el text distribuït per ERC, «l'Estat es compromet amb la finalització de la repressió relacionada amb l'1-O contra l'independentisme per les «vies legals necessàries».