Cinc presidents de la Generalitat – Pere Aragonès, Carles Puigdemont, Quim Torra, José Montilla i Jordi Pujol-- han coincidit aquest dilluns en l'homenatge a Pau Casals en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, que s'ha celebrat a Prada, a la comarca del Conflent.
Ha estat el primer acte a què assisteix Puigdemont fora de Bèlgica des que, a principis de juliol, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) li va retirar la immunitat.
Pujol: «Catalunya ha d'estar oberta al món»
El primer de parlar ha estat l'expresident Jordi Pujol, que ha expressat un «reconeixement particular» a Puigdemont i ha defensat que Catalunya estigui «oberta al món». «Som i volem ser una identitat, que està amenaçada, però que ha d'estar oberta al món i oberta a la gent», ha dit.
Montilla: «La diversitat és una manera de construir»
José Montilla ha estat rebut i acomiadat amb crits d'independència. L'expresident de la Generalitat ha dit aquest dilluns que «l'Espanya homogènia i excloent ha de donar pas a una Espanya fraternal, respectuosa de la diversitat i capaç de gestionar la seva pluralitat».
«No es pot construir una nació negant a una part de la ciutadania el seu dret a pertànyer a ella simplement perquè entén la seva identitat nacional d'una forma diferent», ha dit en l'acte d'homenatge a Pau Casals.
Ha destacat que tots els presidents presents han treballat per a «fer de Catalunya un lloc més pròsper i mantenir els valors universals de Pau Casals», al qual ha etiquetat com un dels noms més importants de la cultura catalana.
Torra: «Pau Casals no rebé el Nobel, per una tenebrosa maniobra espanyola»
L'expresident de Catalunya, Quim Torra, ha atribuït aquest dilluns a una «tenebrosa maniobra espanyola» que Pau Casals no rebés el Premi Nobel de la Pau quan va ser un dels candidats finalistes en el 1958.
«Curiosament, aquest any el Premi Nobel de la Pau va quedar desert. Suposo que ningú de nosaltres pot pensar que alguna tenebrosa maniobra espanyola havia d'haver actuat perquè aquell premi no es concedís», ha dit en la seva intervenció.
L'expresident ha lloat la idea de catalanitat del compositor, ha assegurat que «se sentia català, no una altra cosa» i fidel a la terra, la llengua i la cultura. Ha elogiat el discurs de Casals a l'ONU l'any 1971 i ha lamentat l'exili del músic, així com el de «500.000 republicans».
Puigdemont: «el català es parla en l'ONU»
Carles Puigdemont, el president de Catalunya a l'exili, ha estat rebut i acomiadat pel públic amb crits de «Puigdemont, president!». Ha reivindicat el català i la projecció de Catalunya: «Avui, gràcies al punt de suport de Casals, ens podem projectar, reivindicar davant del món com allò que som i podem reivindicar la llengua com a patrimoni del món».
Aquest és el primer acte oficial de Puigdemont a Catalunya des que la Justícia europea li va retirar la immunitat. En la seva reivindicació per la llengua catalana, Puigdemont ha destacat que «el català es parla en l'ONU» i hi ha un conflicte no resolt respecte a la llengua. «Hi ha una llengua que no es podia usar amb normalitat, que mereix ser tractada amb normalitat. Quan demanem que el català continuï sent una llengua d'Europa el fem seguint aquell mateix fil que les generacions que ens han precedit varen saber teixir».
D'altra banda ha afirmat que Casals transcendeix al seu temps i que va més enllà de la música --«és un universal dins dels universals»--, i ha elogiat la seva manera d'entendre la nació compartida i la seva visió d'Estat.
Aragonès: «Ara més que mai, amnistia i autodeterminació»
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reclamat «més que mai» l'amnistia i l'autodeterminació per a resoldre el conflicte polític, en les seves paraules, causat per la negativa de l'Estat de reconèixer el dret de Catalunya a decidir lliurement sobre el seu futur.
«És imprescindible que s'avanci la resolució del conflicte polític i s'avanci a l'entorn d'una solució plenament democràtica perquè aquest acte deixi de ser excepcional i passi a ser una normalitat democràtica», ha afegit. Aragonès ha realçat la figura de Pau Casals i el seu «compromís amb la democràcia i amb la llibertat, sent una icona de pacifisme i antifeixisme».
Aragonès ha negat poder parlar de «plenitud nacional perquè encara no hi ha plenitud democràtica», i ha lamentat la reculada de l'ús del català i ha instat a potenciar-lo de nou. «És innegable que hem avançat molt, no tant com voldríem, però hem superat etapes de resistència, encara que és evident que ens queda molt camí per recórrer», ha destacat Aragonès, i ha instat a continuar construint la nació catalana amb una mirada inclusiva.