El senador d’Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, ha reclamat que la pròxima reforma que es tramiti de la Constitució espanyola sigui per a posar fi al «greuge històric» que pateix Formentera en no tenir encara un representant propi al Senat. Ferrer, que ha votat de forma favorable a la modificació constitucional per a eliminar el terme «disminuït» de la Carta Magna, ha lamentat que no s’hagi aprofitat aquesta ocasió també per a tractar la reivindicació històrica del senador per Formentera. «Sembla que nosaltres no mereixem els mateixos drets polítics que la resta de territoris insulars de l’Estat espanyol. Facin justícia, per la porta del darrere, per la porta del davant, per la porta que sigui, però facin-la. Està a les seues mans», ha dit el senador, adreçant-se al Ple.
«L'article 69.3 és un article incongruent en els termes propis respecte d'Eivissa i Formentera. És una anomalia. És un error, és una injustícia, com ho era l'addició de l'article 49 que ara reformem. És una injustícia democràtica. És una desigualtat manifesta l'actualització de la qual no només ha comptat amb la unanimitat dels partits a Formentera, sinó també als del Parlament balear i als d'aquesta Cambra», ha dit Ferrer.
El senador explica que el Partit Popular va accedir a tramitar la reforma de l’article 49 de la Constitució espanyola, que afecta les persones amb discapacitat i que elimina el terme pejoratiu «disminuït», amb la condició que no es modifiquessin més punts. D’aquesta manera, es va tancar un acord PP-PSOE per la via d’urgència per a votar la modificació, que tant al Congrés com al Senat ha estat aprovada amb el vot favorable de tots els partits polítics, excepte VOX.
L'explicació de Juanjo Ferrer
«L'illa de Formentera ha passat en poc més de tres segles de la despoblació i l'inici del repoblament definitiu a finals del segle XVII i principis del segle XIX, fins a la plenitud institucional i administrativa que representa la creació del Consell Insular de Formentera, l'any 2007. A l'últim segle i mig l'illa ha viscut profunds canvis socials, demogràfics i econòmics, que s'han produït en paral·lel als canvis institucionals experimentats a tots els àmbits pel país en general i per l'illa de Formentera en particular. Durant tot aquest temps s'ha consolidat definitivament una identitat formenterenca a tots els àmbits que ja no es pot vincular o subsumir dins de l'eivissenca com en èpoques passades.
L'aprovació de la Constitució de 1978 va comportar la restauració de la democràcia als pobles d'Espanya, preveient de cara al Senat (article 69, apartat 3r), com a supòsit únic, que l’agrupació d’illes Eivissa-Formentera triaria un senador.
La dependència administrativa d'Eivissa, ha anat lligada històricament a la possibilitat d’elecció d'un propi senador. Així queda de manifest en les diverses fites que han portat a la creació del Consell Insular de Formentera.
Des que l’any 2004 el ple de l’Ajuntament de Formentera va aprovar per unanimitat que aquesta illa pugui triar, com circumscripció electoral pròpia, un representant al Senat, s’han realitzat diferents passes per avançar en aquesta reivindicació. El propi Ple del Senat va aprovar el 2009, de forma unànime, instar el Govern de l'Estat a impulsar les modificacions necessàries perquè els ciutadans de les illes de Formentera i Eivissa puguin triar, cadascuna elles, un senador propi. No obstant això, més d’una dècada després, la modificació de la Constitució que ha de fer possible aquesta reclamació històrica i unànime, no s’ha dut a terme».