La justícia espanyola és molt espanyola... i molt poc justa. Una vegada més fa parts i quarts. Per als policies espanyols, tot són facilitats per acollir-se a l'amnistia. En canvi, per als independentistes catalans, l'amnistia s'aplica amb comptagotes i amb tota mena d'entrebancs.
Els policies agressors, amnistiats
Els quaranta-sis agents de la Policia espanyola processats per les agressions als votants del Primer d’Octubre han estat amnistiats. El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, Francesc Miralles, n’ha extingit la responsabilitat penal perquè considera que aquestes agressions són emparades per la llei d’amnistia, que recull les accions policíaques que no constitueixin tortures o tractes degradants i que no hagin superat un llindar mínim de gravetat.
Aquesta resolució arriba després d'allargar durant sis anys i mig la investigació contra els agents, obstaculitzada contínuament per la fiscalia. El jutge havia aconseguit de mantenir les acusacions contra els agents i dur-los a les portes del judici. Però ara la llei d’amnistia l’obliga a extingir-ne la responsabilitat penal. Caldrà veure què passarà amb els agents que varen cometre agressions greus, com l’encausat pel cas de Roger Español. L’amnistia sí que exclou els delictes d’aquesta mena que superin un llindar de gravetat mínim.
Els agressors a Girona també demanen l'amnistia
Les defenses han començat a demanar l’amnistia per als vint-i-set policies espanyols processats per les agressions als votants del Primer d’Octubre a Girona. L’escrit d’una de les defenses, que ha demanat que s’apliqui la llei al seu client i a la resta de processats, argumenta que les càrregues policials queden emparades per la llei, i que els delictes que haurien comès els policies es van dur a terme en defensa de la legalitat i l’ordre constitucional. A més, assenyala que, a parer seu, es va fer servir la força en la seva mínima expressió i «amb la proporcionalitat i la mesura necessàries».