Segueix-nos F Y T R

El PSIB trasllada a Prohens un oferiment per a mantenir la Llei de Memòria Democràtica i tirar enrere la segregació sense dependre de Vox

|

El portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela, ha oferit un pacte «de qualitat democràtica» a la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), amb l’objectiu de «tornar als grans consensos d’estat» a les Balears.

Durant la sessió de control al Govern en el ple del Parlament, el portaveu del PSIB ha lamentat que la presidenta «va acabar el curs polític amb el mateix discurs que Vox i avui, diu que no té cap acord amb aquesta formació, mentre el vicepresident diu que el PP no va destituir Le Senne perquè vol tenir acords amb Vox en temes puntuals, fonamentals pel Govern».

Davant aquesta situació, Negueruela ha acusat la presidenta de «dir una cosa i fer la contrària», i per això li ha reclamat que triï si acceptar el pacte per a la qualitat democràtica i, «si decideix desvincular-se de Vox, per poder tenir un acord per no derogar la llei de memòria democràtica, per retrocedir en el pla de segregació lingüística o per tornar al català com a única llengua d’ús al Parlament de les Illes Balears».

Negueruela ha recordat que cap d’aquestes qüestions estava al programa electoral del PP i que la presidenta té l’oportunitat de votar a favor de diverses iniciatives del PSIB-PSOE per tirar aquestes polítiques enrere.

En qualsevol cas, i davant la inestabilitat i la continuïtat en la unió entre PP i Vox, el portaveu parlamentari ha reclamat a la presidenta que «convoqui ja el Debat de Política General de la Comunitat Autònoma perquè la ciutadania pugui saber quin és el seu full de ruta».

D’altra banda, el Grup Parlamentari Socialista ha centrat la sessió de control en la manca de gestió i el caos en diversos àmbits provocats pel Govern de Prohens.

Un dels exemples més desastrosos ha estat l’adjudicació de places per als docents interins, per la qual la diputada Amanda Fernández ha traslladat al conseller d’Educació que «hauria de demanar disculpes per planificar tard i malament i per dificultar la planificació dels centres i de la vida dels docents».

Fernández ha lamentat que «han passat moltes errades en aquesta adjudicació, mentre la conselleria i el director general donaven el silenci per resposta», per la qual cosa ha demanat a Antoni Vera que depuri responsabilitats polítiques.

També ha expressat la preocupació per l’increment de places turístiques en sòl agrari la diputada Mercedes Garrido, qui ha traslladat al conseller Simonet que «supòs que li dirà a la presidenta que la seva conselleria no participarà en el Pacte per la Sostenibilitat».

De fet, Garrido ha criticat que «primer legalitzen 30.000 habitatges en sòl rústic, després legalitzen edificacions en explotacions agràries que són agroturismes i que es continuïn ampliant els agroturismes i ara volen ampliar el nombre de turistes que tendrem a les explotacions agràries».

Sobre el Pacte per la Sostenibilitat també ha parlat Pilar Costa, qui ha expressat la preocupació dels socialistes pel fet que «el pacte acabi sent un paripé per no fer res, perquè no és raonable que muntin taules de diàleg mentre prenen decisions contràries a la sostenibilitat, com la modificació de la Llei d’Excessos per reduir les zones d’afectació, l’amnistia urbanística o les càrregues laborals dels treballadors i les treballadores del sector turístic, que segueixen augmentant».

Per part seva, el portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista, Marc Pons, ha anunciat que ha presentat una esmena al decret llei de simplificació per establir una moratòria de dos anys contra noves macrogranges, per tal d’estudiar la seva prohibició.

Una proposta davant la qual el conseller no s’ha banyat, per la qual cosa Pons li ha demanat que aclareixi «quins interessos defensa, si els dels ciutadans de Mallorca o alguns molt concrets», de la mateixa manera que li ha exigit que escolti batles, ciutadans, experts i entitats animalistes i ecologistes que diuen no a la macrogranja de Sineu.

Finalment, el diputat Damià Borràs ha denunciat el «caos a la mar» viscut aquest estiu, protagonitzats per les carreres de motos aquàtiques, les gimcanes entre els banyistes, les party boats o les festes d’escuma enmig de la mar, davant les quals ha traslladat al Govern la necessitat d’impulsar «més protecció del litoral, més protecció del patrimoni de tots i totes i més ordre a la mar».

+ VIST