Milers de persones han participat, aquest dimecres a València, a la manifestació reivindicativa convocada per la Comissió Nou d’Octubre. Amb el lema 'Som País, parlem valencià', els organitzadors protesten enguany contra totes les retallades en drets lingüístics.
La pancarta de la Comissió Nou d’Octubre, encapçalada entre més per la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver; la presidenta de la Societat Coral el Micalet, Gemma Pasqual; la presidenta d’Escola Valenciana, Alexandra Usó; la secretària general de Més Compromís, Amparo Piquer; la presidenta de Decidim, Zhaia Guidoum; el president de l’ANC, Lluís Llach; Àgueda Micó, diputada al congrés espanyol per Compromís, i Ximo Granya, d’Esquerra Republicana.
La marxa ha transcorregut amb un caire entre festiu i reivindicatiu. La diana de la majoria de protestes ha estat el conseller d’educació José Antonio Rovira, de qui els manifestants n’han demanat la dimissió. També ha sonat el Cant dels Maulets i crits en favor de la independència.
Manifest
En arribar al Parterre, als peus de l’estàtua del rei Jaume I, l’escriptora Gemma Pasqual, presidenta de la Societat Coral el Micalet, ha llegit el manifest en nom de la Comissió Nou d’Octubre. El text anava encapçalat pels versos d’Estellés «Allò que val és la consciència / de no ser res si no s’és poble».
«Els atacs a la nostra llengua es disfressen de lleis i reformes que pretenen arraconar el valencià als marges de la societat, per reduir-lo a una llengua de segona, una llengua optativa i prescindible, quan és, en realitat, l’essència mateixa de la nostra identitat», diu el manifest.
A banda de la llengua, en el manifest s’ha recordat que la cultura en general i la memòria històrica també són objecte de retallades i de revisions interessades. «Davant la censura institucional que vol esborrar noms i referents que ens defineixen, com el cas de Vicent Torrent, i davant la desmemòria que vol equiparar víctimes i botxins, ens alcem per dir que no acceptarem la manipulació del nostre passat».
Estellés ha estat una constant en les referències que s’han fet durant la lectura del manifest. «Som la clau que obri tots els panys, som hereus d’una història de resistència, d’un poble que ha sabut sobreviure a intents constants d’assimilació i que, malgrat tot, ha mantingut viva la flama de la seua identitat».
La defensa del territori, el perill de la desindustrialització tradicional, el respecte als nouvinguts, als llauradors sense terra i als pescadors sense barca, també han estat protagonistes d’aquest manifest. «El país de l’olivera s’aclama a tu, mare de terra sola».
Hi ha hagut un record pels assassinats pel feixisme Miquel Grau i Guillem Agulló, pels afusellats a Paterna i per aquells que encara romanen en fosses comunes sense identificar. I s’ha demanat, també respecte per als Antifeixistes de Pego, la Casa Nostra de Castelló i pels de València i tot arreu.