El senador d’Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, ha denunciat davant del ple del Senat espanyol la decisió del PP del Govern de legalitzar i autoritzar construccions en zones de risc d’inundació, que ha qualificat de polítiques «irresponsables». En la compareixença de la nova ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, Juanjo Ferrer ha destacat la gravetat dels riscos climàtics que afecten especialment el Mediterrani, recordant els episodis recents viscuts a València i altres zones properes. Tot i això, ha alertat que algunes mesures adoptades per les administracions públiques no només no contribueixen a mitigar aquests riscos, sinó que els agreugen.
En aquest sentit, Juanjo Ferrer ha advertit en el Ple del Senat que la decisió del PP, amb el suport de Vox, de convalidar el decret llei de simplificació administrativa al Parlament: «Hem estat, desgraciadament, testimonis d'aquests fets a València i en altres zones del Mediterrani. Però algunes de les mesures polítiques que s’han pres posteriorment a aquesta catàstrofe no van en favor d’alleujar aquests riscos, sinó tot el contrari. Una d’aquestes mesures ha estat la convalidació, el passat 26 de novembre al Parlament balear, del decret llei de simplificació administrativa que, malgrat el títol, és un poti-poti normatiu amb mesures urbanístiques que s’apliquen des del maig passat».
El senador d’Eivissa i Formentera ha denunciat que «es tracta d’una altra amnistia urbanística del Partit Popular que, no només permet legalitzar habitatges il·legals en sòl rústic, sinó que també permet fer-ho en zones inundables. Però ara, després d’aquesta convalidació, no només es podran legalitzar aquestes construccions -unes 30.000, segons els darrers càlculs-, sinó que també es podran construir de noves i fins i tot utilitzant planejament urbanístic obsolet».
«Urbanitzar zones urbanes en zones inundables amb l’obertura de nous carrers limitaria les possibles sortides cap al mar de la massa d’aigua, fet que, a més, provocaria un augment de la velocitat i l’alçada de l’aigua en aquests punts», ha advertit.
«Això no només ho diu aquest senador, sinó que es desprèn d’un estudi elaborat el 2013 per Vicent Prats Ramon, llicenciat en Ciències Ambientals i Dret, premi Nit de Sant Joan d’aquell any atorgat per l’Institut d’Estudis Eivissencs. A més, el Pla especial de protecció civil davant el risc d’inundacions de la comunitat autònoma utilitza com a referent les inundacions històriques de l’illa», ha explicat.
Per això, «li pregunt -ha dit dirigint-se a la ministra Sara Aagesen- sobre aquestes mesures, que, al meu entendre, són irresponsables, perilloses i contràries a la lògica, perquè el text que han validat no inclou la prohibició de construir nous habitatges en zones de risc i permet la legalització de totes les construccions fora d’ordenació, siguin o no en zona inundable».
A més, amb la convalidació d’aquest decret llei, ha dit Juanjo Ferrer, «aquest risc s’amplia a zones de perill d’incendi i esllavissades de terres, i també permetrà construir en sòl rústic protegit, que és el que desitja l’ultradreta».
«Per corregir el que diuen que és un suposat error, el Partit Popular anuncia que aprovarà paral·lelament un altre decret llei per impedir la construcció de noves edificacions en aquestes zones inundables, però no la legalització de les que ja han estat construïdes il·legalment. Anam de mal en pitjor», ha conclòs el senador.
La nova ministra per a la Transició Ecològica ha respost el senador afirmant que «compartim la seva preocupació» i que «ens sembla sorprenent, realment sorprenent, que en un país com Espanya, que tots sabem que és especialment vulnerable, gairebé el més vulnerable a Europa, un país mediterrani que està sotmès a molts esdeveniments meteorològics cada vegada més extrems, puguem veure el que està passant, que no es té en compte la cartografia de zones inundables».
«A partir d’ara, de cara a qualsevol nova ordenació del territori, tots hauríem de ser responsables i tenir en compte aquests escenaris climàtics i tenir en compte aquesta cartografia de zones inundables, integrar-ho com a element essencial en l’ordenació del territori i, per descomptat, en els usos del sòl», ha dit la ministra, recordant que les competències en ordenació del territori són de les comunitats autònomes, i que és a aquestes a qui correspon actuar amb «responsabilitat» per protegir la ciutadania.