El regidor neofeixista a l’Ajuntament de Palma i general de l’exèrcit espanyol, Fulgencio Coll, ha afirmat que la participació de la regidora de Podem a la Flotilla ha estat una «estafa» als ciutadans de Palma.
La resposta de Podem no s’ha fet esperar i ha arribat de part del secretari de Memòria Històrica de la formació, Jesús Jurado, que ha dit al seu perfil de X: «A aquest miserable li han sortit gratis les tortures comeses per l'exèrcit espanyol mentre ell era el comandant a l'Afganistan en 2004. Tortures documentades i admeses pel govern, i denunciades per Amnistia Internacional» i ha afegit «i té la barra d’anar de digne el franquista aquest».
Tortures de l’exèrcit espanyol
Durant els anys 2003 i 2004 soldats espanyols, sota el comandament de Fulgencio Coll, varen participar en diverses missions a l'Iraq, en el marc de l'Operació ‘Llibertat Iraquiana’. Un dels centres operats per tropes espanyoles va ser ‘Base Espanya’, a Diwaniya, entre Bagdad i Bàssora. Entre finals de gener i principis de febrer de 2004, dues persones que es trobaven retingudes en aquest centre, varen ser objecte de tortura i altres maltractaments comesos per soldats espanyols. Aquestes agressions varen ser enregistrades i es varen publicar al diari espanyol ‘El País’, el 17 de març de 2013. Les imatges, pixelades, mostraven com cinc soldats espanyols colpejaven i propinaven diverses puntades als detinguts. El coneixement d'aquests fets va donar lloc a una ‘investigació’ per part del Ministeri de Defensa espanyol. No obstant això, al setembre de 2015, la investigació va ser arxivada, al·legant entre altres motius, que no es podia identificar als presumptes autors ni a les víctimes, encara que sí que reconeixia que les tortures havien ocorregut.
Amnistia Internacional va tenir accés a part de l'expedient i va concloure que la ‘investigació’ va tenir moltes irregularitats. Per exemple, descarta injustificadament un testimoni que podria haver portat a la identificació dels responsables o l'absència d'una recerca exhaustiva sobre les amenaces patides per un dels testimonis. A més, la ‘investigació’ va ser duta a terme per un tribunal militar, tribunal que ni a Espanya ni en cap lloc del món reuneix les condicions d'independència i imparcialitat que són requerits per a la recerca de determinats crims de dret internacional, com per exemple la tortura. Per això aquests crims han de ser jutjats sempre davant la jurisdicció ordinària.