La Sala Primera de la secció primera del Tribunal Constitucional ha tornat a admetre a tràmit un recurs d’empara presentat per les diputades del PSIB-PSOE i membres de la mesa del Parlament, Mercedes Garrido i Pilar Costa, a causa de la seva expulsió de la sala de plens per part del president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), el 15 d’octubre de l’any passat. En aquella jornada, les diputades duien posada una camiseta amb una imatge de les Roges del Molinar, i varen ser haver d’abandonar la sala per ordre de Le Senne, quan elles es varen negar a canviar de vestimenta.
Aquest és el segon recurs d’empara interposat pel PSIB. El juny de 2024 ja se’n va interposar un primer –també admès a tràmit pel Constitucional– per haver estripat, el president Le Senne, una imatge d’Aurora Picornell de l’ordinador de Garrido i també expulsar-les.
Segons indica ara la providència del Tribunal Constitucional, l’admissió a tràmit es dona perquè s’aprecia «que hi concorre una especial transcendència constitucional, ja que el recurs planteja un problema, o afecta una faceta, d’un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina en aquest Tribunal». També, perquè l’assumpte plantejat «transcendeix del cas concret, perquè podria tenir unes conseqüències polítiques generals».
Des del PSIB-PSOE s’ha celebrat la decisió adoptada pel Constitucional, que suposa una segona causa per les actuacions de Gabriel Le Senne. Pilar Costa ha advertit que «a banda d’una clara vulneració de drets fonamentals cap a nosaltres dues com a diputades, en el fons d’aquest assumpte hi ha una obsessió per anar contra la memòria democràtica de les nostres Illes». En aquest sentit, ha afegit que un clar exemple d’aquesta conducta és «l’acord que hi ha entre PP i Vox per derogar la Llei, que en aquests moments està en tràmit, malgrat que el PP va trair la seva pròpia paraula quan va pactar amb l’esquerra que continuaria la vigència d’aquesta normativa».
Costa també ha afirmat que l’admissió a tràmit del recurs d’empara per part del Constitucional «no és fútil», perquè es dona en «molt pocs casos», i en aquest cas s’ha fet perquè es reconeix que hi pot haver «una possible vulneració de drets fonamentals» sense precedents a l'Estat espanyol.
