La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha pronunciat el tradicional discurs institucional de Cap d’Any en què ha destacat el «compromís» del Govern per «continuar fent feina per l’estabilitat i la tranquil·litat» en el 2026, governant «per a la gent d’aquí» i amb una mirada «arrelada a la realitat de les Illes Balears».
Un any més, Prohens s’ha adreçat a tots els ciutadans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera a través de la Radiotelevisió de les Illes Balears (IB3). Enguany ho ha fet des de Menorca, concretament des de Son Quart, per a «posar en valor el camp menorquí i l’activitat agrària de les Illes, que formen part de la nostra història, el nostre caràcter i la nostra idiosincràsia».
En aquest context, ha volgut reconèixer la feina dels pagesos, ramaders i pescadors, i ha subratllat la importància del producte local i el paper del sector primari com a activitat econòmica que ha de ser viable i rendible.
Prohens ha remarcat que el Govern ha afrontat aquests dos anys i mig de legislatura «sense mirar cap a una altra banda davant els problemes, assumint amb responsabilitat reptes complexos com l’accés a l’habitatge, la transformació del model econòmic, el creixement poblacional o la crisi migratòria».
En aquest sentit, ha assegurat que el 2026 serà l’any en què s’iniciarà la construcció de més habitatge públic de la història de la comunitat autònoma. «Habitatge públic per a la gent d’aquí. Ara sí, per a la gent d’aquí», ha insistit.
La presidenta també ha fet balanç dels avanços en la «transformació econòmica, amb una aposta clara per passar de créixer en volum a créixer en valor» tot i que és evident que les Balears continuen patint el monocultiu turístic. La presidenta també ha assegurat que les Balears són «líders» en la transformació del model turístic, «liderant l’estratègia amb el suport unànime a tot Europa, així com el treball conjunt amb agents econòmics i socials en el marc del Pacte per la Sostenibilitat».
Prohens també ha defensat la necessitat d’un finançament autonòmic just, «que tengui en compte la insularitat i el creixement poblacional de les Illes Balears, així com una resposta decidida del Govern d’Espanya i d’Europa davant la crisi migratòria».
En l’àmbit dels serveis públics, Prohens ha destacat «millores en educació, sanitat i serveis socials, amb més recursos, més professionals i una clara aposta per l’excel·lència, la reducció de llistes d’espera i l’equitat territorial». I no ha tengut ni una paraula per a la llengua catalana.
