Més per Mallorca ha denunciat aquest dissabte el retrocés «sense precedents» que pateix la llengua catalana a les institucions governades pel PP a Mallorca i a les Illes Balears. Coincidint amb el Dia Internacional de la Llengua Materna, la formació ecosobiranista alerta que des de l’inici de la legislatura «s’han acumulat decisions que debiliten la presència institucional del català i trenquen el consens social construït durant dècades en favor de la normalització lingüística».
Segons MÉS, les polítiques impulsades pel PP amb el suport de Vox constitueixen «una estratègia de regressió lingüística que afecta totes les institucions i tots els àmbits: cultura, administració, educació, sanitat i comunicació pública». La secretària d’organització de la formació, Maria Ramon, ha criticat la política lingüística del Govern Prohens, que considera «una ruptura amb el model de convivència lingüística i de consens institucional».
Entre les decisions més controvertides, Ramon destaca l’eliminació del requisit de coneixement del català en la sanitat pública i els acords amb Vox que afecten l’ús del català en l’educació i altres àmbits de l’administració. Ramon ha advertit que aquestes mesures «posen en risc els drets lingüístics de la ciutadania i debiliten el paper del català com a llengua pròpia de les Illes Balears».
Per part seva, el conseller de MÉS Joan Llodrà ha denunciat que el Consell de Mallorca «ha passat en només dos anys de defensar la cultura en català a contribuir a la seva marginació institucional». Entre els exemples més recents, la formació assenyala l’augment progressiu de categories en castellà als Premis Mallorca, la castellanització de webs i tràmits institucionals —inclosa l’eliminació del domini .cat— i la retirada d’ajudes a entitats com l’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua. «Els Premis Mallorca havien estat un referent per prestigiar la creació en català, i el PP els està convertint en un instrument per empetitir-la», ha afirmat Llodrà, que considera que el Consell «ha abandonat el seu paper de motor cultural i de defensa de la llengua pròpia».
Per part seva, la portaveu de Més per Palma, Neus Truyol, ha criticat noves decisions lingüístiques adoptades a l’Ajuntament de Palma que, segons la formació, «debiliten la presència del català a l’administració municipal». Entre aquestes, MÉS assenyala les noves convocatòries de borses de feina de les empreses municipals com l’EMT, l’SMAP o els Serveis Funeraris en què el coneixement del català ha passat de ser un requisit a un simple mèrit per accedir a places tècniques i administratives. De fet, en el cas de l’EMT «sí que s’exigeix l’anglès mentre que el de la llengua pròpia no».
Defensa del català a Madrid
En paral·lel, MÉS ha reivindicat la necessitat d’avançar en la protecció de la diversitat lingüística a escala estatal. El diputat de la formació al Congrés espanyol dels Diputats, Vicenç Vidal, ha defensat la necessitat d’una llei de llengües que garanteixi l’ús del català, el basc i el gallec a les institucions de l’Estat i en l’administració general.
Vidal ha reclamat que el reconeixement de la pluralitat lingüística «no depengui de majories conjunturals ni de decisions polítiques regressives», i ha defensat que una futura llei estatal de llengües hauria de consolidar drets lingüístics en àmbits com la justícia, l’administració espanyola i les institucions parlamentàries. «El respecte a la diversitat lingüística és una qüestió de qualitat democràtica i d’igualtat de drets per a tota la ciutadania», ha afirmat el diputat ecosobiranista.
Així, Més per Mallorca ha reclamat, finalment, al PP que «rectifiqui i recuperi el consens institucional en defensa de la llengua catalana». La formació ecosobiranista insisteix que el català «no és una qüestió partidista, sinó un patrimoni col·lectiu i un element central de la identitat cultural i democràtica de Mallorca».