El general de divisió Ricardo Esteban ha estat seleccionat com a nou cap de la Comandància General de les Balears (Comgebal).
Esteban procedeix de la Brigada Canàries XVI (Brican), de la qual va ser cap fins al seu ascens a general de divisió, per la qual cosa és «un gran coneixedor del Comandament de Canàries», al qual pertany tant la Comgebal com la Brican, la qual cosa «garantiria la continuïtat del comandament», segons ha explicat el Ministeri de Defensa en un comunicat.
Nascut a Madrid en 1967, Esteban ha cursat els seus estudis en l'Acadèmia General Militar (Saragossa) en la qual va obtenir en 1991 el grau de tinent d'infanteria amb la 46a Promoció.
Destinat a la Bandera 'Roger de Flor' --I de Paracaigudistes-- com a cap de secció d'Infanteria, va romandre en aquesta brigada com a tinenta i capità. Durant 11 anys va exercir el comandament directe de tropes paracaigudistes, amb dues missions a Bòsnia i Hercegovina, fins al seu ascens a comandant al juliol de 2002.
En el 2004, després de finalitzar el Curs d'Estat Major de les Forces Armades ocupa destins d'Estat Major en Brigada, Divisió i Caserna General de l'Exèrcit, per a passar per Caserna General de la Força d'Acció Ràpida --actualment Divisió Castillejos--, la Caserna General de la Brigada Paracaigudista i l'Estat Major de l'Exèrcit.
En el 2011, ascendeix a tinent coronel i se li assigna el comandament de la Bandera 'Roger de Flor'. En finalitzar el comandament en 2015 se'l destina a la Caserna General Suprema de les Potències Aliades a Europa (Shape) de l'OTAN, a Mons (Bèlgica).
Ascendit a coronel al juliol de 2018, va ser triat per al comandament de la Secció de Plans Operatius (J5) del Comandament d'Operacions (MOPS) en la Base de Retamares (Pozuelo de Alarcón). Aquest destí és dels considerats «d’especial responsabilitat» i equival a un destí de comandament de coronel.
En el 2022, és nomenat general de brigada pel que rep el comandament de la Brican al juliol de 2023. Al febrer de 2026 és promogut a general de divisió i nomenat comandant general de les Balears al març d'aquest mateix any.
Esteban ha participat en l'operació Unprofor de Nacions Unides a Bòsnia i Hercegovina en 1993, en l'operació d'estabilització de l'OTAN també a Bòsnia i Hercegovina en 1999, en la Caserna General de la Unió Europea (OHQ) de Potsdam (Alemanya) per a monitorar les eleccions de la República Democràtica del Congo en 2006, i en l'Operació ISAF de l'OTAN en 2008, com a Cap d'Operacions i Intel·ligència del Batalló mixt Hispà-Italià de Reacció Ràpida (QRF) a Herat (l'Afganistan).
Des d'agost de 2022 i fins a juliol de 2023, ja ascendit a general de brigada, exerceix el lloc de cap d'Estat Major de la missió de l'OTAN en la base d'Unió III, a Bagdad (l'Iraq). En el 2025, de maig a novembre exerceix el lloc de cap del Sector Aquest de la missió de Nacions Unides a Líban (Unifil).
És diplomat en Comandament d'Unitats Paracaigudistes i en Comandament d'Unitats d'Operacions Especials. Posseeix l'aptitud d'Obertura Manual i de Llançament en Alta Cota, a més dels títols de Paracaigudistes de França, el Regne Unit, Portugal, Itàlia, Alemanya, Grècia, Països Baixos i els Estats Units. Diplomat d'Estat Major de la FAS espanyoles i també per l'Exèrcit de Terra de l'Argentina.
Diversos cursos a l'Escola de l'OTAN (Alemanya), Col·legi de l'OTAN de Roma (Nadefcol) i a la Unió Europea (Brussel·les). A més, ha cursat estudis en la Societat d'Estudis Internacionals i el Màster d'Economia i Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
El Ministeri espanyol informa que «Parla anglès, coneix el francès», però no diu res de la llengua pròpia de les Illes Balears, territori on ha estat enviat.