El PAS–MÉS per Esporles, juntament amb l’agrupació local del PSIB, ha commemorat la figura de Tomàs Seguí i Seguí, ‘Ramellí’, batle republicà d’Esporles afusellat pels feixistes, amb un acte doble d’homenatge que ha combinat una ofrena floral i una taula rodona institucional. L’acte ha servit també per reivindicar la memòria democràtica com a eina de justícia davant els retrocessos impulsats pel Govern.
La jornada ha començat amb una ofrena floral a la llamborda de la memòria de Tomàs Seguí, on el batle d’Esporles i coordinador del PAS–MÉS, Josep Ferrà, ha recordat que «no hi pot haver democràcia plena sense memòria, veritat i reparació i que el millor homenatge a les víctimes que podem fer és posar punt i final a la monarquia i no deixar de lluitar per la república i per un nou procés constituent».
L’acte ha continuat amb una taula rodona a l’Ajuntament d’Esporles, amb la participació de representants polítics i del moviment memorialista, en un espai de reflexió col·lectiva sobre el passat i el present de les polítiques de memòria.
Durant la seva intervenció, la portaveu del PAS–MÉS i regidora de Memòria Democràtica, Maria Roig, ha estat contundent en la crítica a l’actual Govern: ha denunciat la derogació de la Llei de Memòria Històrica per servilisme a l’extrema dreta, i ha advertit que «aquestes decisions no només són un retrocés legislatiu, sinó un atac directe a la dignitat de les víctimes i a la qualitat democràtica del nostre país». Roig ha defensat el paper del municipalisme com a mur de contenció davant aquests retrocessos, reivindicant que Esporles «fa més de vint anys que treballa de manera valenta i
sostinguda per recuperar la memòria democràtica». En aquest sentit, ha recordat que la memòria «és recuperació, és justícia i és igualtat», i que també implica «contar el passat, per difícil que sigui, dignificar les víctimes i fer visible el record perquè no es torni a repetir». La regidora ha posat en valor accions concretes impulsades al municipi, com la recuperació de la Casa del Poble, la investigació històrica sobre la repressió, la instal·lació de llambordes de la memòria o l’aprovació de la primera ordenança municipal de memòria democràtica de les Illes Balears i de l’Estat espanyol. Així mateix, ha recordat moments de gran càrrega simbòlica com el retorn de les restes de Tomàs Seguí al poble, que va suposar «un acte de justícia després de dècades de silenci».
Des del PAS–MÉS per Esporles han volgut remarcar que la lluita per la memòria no és només una qüestió del passat, sinó un compromís present i futur. «Davant els intents de fer-nos oblidar, nosaltres responem amb més memòria, més dignitat i més democràcia», han conclòs.