El Parlament de les Illes Balears ha convalidat aquest dimarts el Decret llei 1/2026, d’1 d’abril, pel qual s’adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica produïda pels efectes de la guerra a l’Orient Mitjà.
El text ha estat aprovat amb 43 vots a favor, de PP i PSIB, cinc en contra i nou abstencions. Vox ha votat en contra i MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem s'han abstingut. El ple ha rebutjat la petició de Vox de tramitar el text com a projecte de llei.
Aquest Decret llei, aprovat el passat 1 d’abril en un Consell de Govern extraordinari, constitueix el paquet de mesures de l’Executiu autonòmic davant una crisi internacional que té un impacte directe sobre l’economia de les Illes Balears, i un escenari amb una elevada incertesa i una volatilitat dels preus de l’energia i de les matèries primeres, que afecten de manera especial una economia oberta i altament dependent del transport com la de les Illes Balears.
El Decret llei es va aprovar després d’una ronda de reunions amb els agents socials, els sectors econòmics més afectats, els consells insulars, els ajuntaments i els grups parlamentaris, amb l’objectiu de definir una resposta adaptada a la realitat de les Illes Balears i a la seva condició insular.
El vicepresident primer i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha destacat que es tracta d’un paquet de mesures «ambiciós, rigorós i consensuat». «Som una de les primeres comunitats autònomes en reaccionar amb mesures pròpies i ho hem fet en poc més d’un mes des de l’inici del conflicte. Això no és arribar tard, això és actuar des de la coherència i la responsabilitat», ha expressat. «Demostram que aquest Govern no espera que els problemes es resolguin sols, sinó que actua»» ha afegit.
El paquet de mesures
El decret llei mobilitza un total de 160,75 milions d’euros i s’estructura en cinc grans blocs d’actuació. En primer lloc, inclou una línia de liquiditat de 75 milions d’euros, canalitzada a través d’ISBA, per facilitar l’accés al crèdit a empreses i autònoms.
En segon lloc, es contemplen ajudes directes per valor de 36,75 milions d’euros, dirigides als sectors més afectats per l’increment dels costs: 13,5 milions per al sector primari, 9,75 milions per al sector del transport, i 13,5 milions per a la indústria, la construcció i el comerç.
El tercer bloc recull mesures fiscals destinades a alleugerir la càrrega econòmica de famílies i empreses, com la recuperació de deduccions autonòmiques a l’IRPF vinculades a l’increment de les hipoteques a tipus variable, així com bonificacions en taxes portuàries del 50% per a les empreses de serveis, i del 100% per als pescadors professionals. A més, s'estableix una deducció per tal que els ajuts no tributin a l’Impost sobre la renda de les persones físiques.
En quart lloc, el decret incorpora mesures d’agilització administrativa per garantir que les ajudes arribin amb rapidesa als beneficiaris, simplificant els procediments i reduint els terminis de tramitació. Finalment, s’estableix un conjunt de mesures destinades a garantir l’equilibri econòmic dels contractes públics, amb la possibilitat de revisar preus en obres i serveis per adaptar-los a l’increment dels costs i assegurar-ne les execucions, amb una dotació de 45 milions d’euros.
D’altra banda, s’estableix que les ajudes directes i altres mesures tendran en compte la doble insularitat de Menorca i Eivissa, i la triple insularitat de Formentera, i es dona cobertura legal per actualitzar la pujada salarial de l’1,5% a tots els treballadors de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, corresponent a l’exercici 2026.
El conseller ha subratllat que aquest decret llei respon a la necessitat d’actuar amb rapidesa davant una situació excepcional i d’anticipar-se als possibles efectes d’un conflicte que pot tenir conseqüències prolongades en el temps.
Reclamació al Govern d’Espanya
Així mateix, el vicepresident Costa ha recordat la reclamació del Govern al Govern d’Espanya per tal d’establir mesures estatals específiques per a les Balears. «El paquet de mesures del Govern d’Espanya, tot i anar ben encaminat en algunes de les mesures, ha generat una profunda decepció entre els sectors econòmics de les Illes Balears, perquè obvia el nostre gran fet diferencial: la insularitat», ha destacat.
Per aquesta raó, el passat 9 d’abril l’Executiu va enviar una carta al Govern d’Espanya per exigir mesures específiques. «La resposta del Govern d’Espanya ha estat, francament, decebedora. Ha declinat mantenir una reunió amb el Govern de les Illes Balears per abordar aquesta qüestió, i ha afirmat que el seu paquet recull les propostes dels sectors econòmics, quan tots els sectors de les Illes Balears han coincidit en exactament el contrari. Aquesta falta de sensibilitat és difícil d’entendre», ha afirmat.