Tal dia com avui s'escampava la notícia de la descoberta d'or a Coloma, a la branca sud del riu Americà. El sortat trobador és un tal James W. Marshall, que havia fet de mecànic a Nova Jersey. Aquella nova és una autèntica revolució. I amb la febre de cercadors del ric metall, la contrada esdevé escenari de les tristes aventures de molts bandits. El més popular, Joaquim Murrieta, que morirà violentament als vint"i"quatre anys. Però n'hi ha d'altres de ben marcada personalitat, com Tiburcio Vázquez, Tom Bell, Charles E. Bolles, que feia servir l'àlies Black Bart... i també, famós, Rattlesnake Dick. Però Murrieta és el que sembrà més popularitat i llegenda. El 1851 l'or trobat a Califòrnia era avaluat en més de cinquanta"cinc milions de dòlars, una xifra gairebé astronòmica en aquell temps. Les anades i vingudes dels miners des de la Serra a San Francisco o Sacramento eren vigilades pels lladres de camí, que es llançaven als seus robatoris quan ensumaven una bossa plena. El 1849 era establert un correu de diligència, entre San Francisco i San José, fundat aquest per John Whistman sobre un trajecte de devers cinquanta milles, un servei molt útil per als miners que s'ampliaria a altres rutes. Però qui era aquest Joaquim Murieta? D'entrada, el seu llinatge no era Murrieta sinó Carrillo.
Havia nascut a Sonora, Mèxic, i era fill de camperol. Quan era gairebé adolescent s'enamorà d'una tal Rosita Feliz, filla d'un ranxer acabalat. Es volien casar però el pare de l'al·lota s'hi oposà puix volia que la filla, de disset anys, es casàs amb un senyor de la ciutat de Mèxic. El resultat és que la parella d'enamorats preparà la fuita, ella vestida d'home. Viatjaren cap al nord i s'establiren a la Vall de Santa Clara (avui famosa per les seves prunes"panses, de probable semença mallorquina) i allà estant trobà feina en els camps aurífers de Calaveras. Construí una cabana i així estaven les coses quan una partida de miners anglosaxons, racistes, el varen voler fer fora per esser mexicà. Murrieta fou apallissat i la seva dona, violada per alguns dels miners. La venjança no es faria esperar molt...
«La diligència prengué la pronunciada volta sobre dues rodes i abans que tornàs a tenir les quatre en el terra, el conductor estirà frenèticament les regnes, mentre el seu peu dret empenyia la palanca dels frens, els patins dels quals gemegaren agudament quan entraren en contacte amb les metàl·liques llandes de les rodes... El guardià amollà l'escopeta i els dos colts, model Wells&Fargo, sense altra reacció que repetir, espantat: Murrieta! Murrieta! És Murrieta!»
Aquest és un fragment d'una de les novel·les de Mallorquí sobre
el tema...