Es publica sentència contra Joan Gual, de Muro, acusat de robar
porcs: és condemnat a servir durant cinc anys a la fàbrica de la
ciutat de Bugia, ara conquistada pel rei. (ARM Criminal Sentències
1510-12 s.f.)
Aquesta població, avui a Algèria, comarca de Constantina, amb un
port que en aquells dies era considerat estratègic. Recordem que
aquell territori, ocupat des de l'antigor pels berbers, fou
successivament conquerit pels romans, bizantins, àrabs i turcs.
Esdevingué, des del segle XIV, un veritable niu de pirates.
Els espanyols organitzaren diferents expedicions per castigar aquelles pirateries i les principals tingueren lloc els anys 1516, 1538 i 1541. Tanmateix, els pirates seguiren amb la seva activitat fins el 1830, quan els francesos, per tal de venjar un insult fet al seu cònsol pel Bei d'Alger, dugueren a terme la conquesta del país, que durà del 1837 al 1844.
Però tornem al XV i XVI, a Mallorca, i als robatoris de ramat,
tan durament castigats per la llei.
Així, per exemple, un tal Gabriel, esclau de Pere Ramon de Sant
Martí, era acusat d'haver mort vuit ovelles, quatre cabrits, tres
porcelles, quatre anyells i sis vaques. Detingut per la justícia
era passejat per la capital de l'Illa per a pública vergonya i
llavors, retornat a Muro, on havia comès els robatoris, fou penjat
a la forca. En canvi, en aquells mateixos dies, els germans Pere,
Sebastià i Antoni Morey en companyia d'Antoni Comes, Cristòfol
Bassa i Francesc Morro, també tots ells de Muro, acusats de robar
bestiar, eren absolts i alliberats de la presó.
També conservaven la vida Joan Carbonell, Miquel Navà i Guillem Aguiló, exiliats d'aquella mateixa vila durant dos anys. Sembla, per altra banda, que uns tals Pere Carreres i Miquel Gamundí, aquest de Santa Margalida, havien comprat a l'esclau Gabriel els cuiros i per això foren castigats a exili per quatre mesos. I dos inquers, Miquel i Antoni Gual eren acusats de robatoris en la possessió de Llorenç Perelló. Capturats, els condemnaven els jutges a pagar vint-i-cinc lliures.
Tot plegat, veim que la justícia era feble quan s'aplicava als vilatans i, en canvi, molt dura, terriblement severa, quan anava a caure sobre la persona d'un esclau. Ramon Rosselló i Vaquer en el volum III (1350-1516) de la Història de Muro ens facilita moltes d'aquestes notícies i veim que hi abunden les bregues amb arma blanca i de vegades amb ballesta... «Per haver treta una ballesta parada en una brega», amb morts i ferits. També hi ha algunes agressions sexuals i així, per exemple, llegim que un tal «Pere Puig de sa Pobla és culpat d'envestir la dona Pericona de Muro. I Lluc Dolç era acusat de la violència feta contra Antonina, donzella, filla de Joan Estelrich. El primer era absolt i el segon alliberat de la presó. Es veu que la paraula d'una dona valia molt poc.