Els llinatges és un tema que per diferents motius i en diverses èpoques ha interessat els escriptors. Tal dia com avui, del 1881, era editat un llibre que ens serveix d'exemple, un «rara avis» dels llibres. Es tracta de les Quinquàgenes de la noblesa d'Espanya, redactada el 1545 per Gonzalo Fernández de Oviedo, una obra plena de dades prou interessants, encara que escrita en versos un poc feixucs, d'una mediocritat manifesta, l'autor era cronista de l'emperador Carles V, batle de Santo Domingo, que escriví així mateix aquella ambiciosa Història natural de les Índies i visqué de 1478 a 1557. No és menys curiós el cas del novel·lista Zola que va fer girar tot un univers narratiu entorn d'un llinatge, els Rougon Macquart. El literat mostrava una família i n'estudiava tots els tipus, posant en evidència en el desenvolupament de cada un d'ells la poderosa influència del fet hereditari. Aquesta Història natural i social d'una família durant el segon imperi està formada per vint toms, essent els més notables: l'Assommoir (la taverna), Nana, Germinal, La terra, que foren escrits entre 1871 i 1893. L'autor intentava aplicar a la novel·la els procediments científics i explicar mitjançant les lleis de l'herència la manera d'esser, en mitjans molt diversos, d'un cert nombre d'individus, d'igual origen fisiològic, tot pintant aquests mitjans amb gran relleu i intensitat.
Tant el tema com l'efemèrides em donen peu per a donar resposta, des del meu punt de vista, naturalment, a una pregunta que em feia un excel·lent amic i articulista del diari germà, Josep F. Tous. Era aquesta: Hi ha llinatges autènticaments balears? O en altres paraules: Existeixen cognoms totalment congriats a les illes, no importats de la Península o altres indrets del món? La resposta podria esser moderadament afirmativa? Observant els nostres llinatges veim que en una gran proporció ens vénen de Catalunya i Aragó. Alguns de Perpinyà, el migdia francès o les altres illes de la Mediterrània. No en manquen amb topònims de molts llocs fora de les Balears, des de Palestina a l'Europa occidental. Hi ha noms bíblics i també, àrabs. Els àrabs són un recordatori d'aquella dominació però no són diferents dels noms musulmans que observam en altres indrets. El que sí trobam són llinatges que fan servir l'article salat com Descall (Del Call), Descamps (Dels camps), Des clot (Del clot), Descoll (Del coll), Desmur (Del mur), Despla (Del pla), Despuig (Del puig), Despujol (Del pujol), Des vall (De la vall) i alguns més, però resulta que la majoria abunden a Catalunya i alguns des de l'Edat Mitjana com és el cas de Bernat Desclot. És clar que podem al·ludir a noms geogràfics totalment nostres i així els llinatges Deià o Deyà, Mallorquí, Puigmajor, Caimari, Menorca, Randa, Bunyola, Mercadal podrien haver nascut illencs. I sempre m'he fet una pregunta suplementària: Els Mac-Mahon i els Mahon, anglosaxons, i també cognoms francesos de la mateixa arrel, tenen quelcom a veure amb Menorca? Ja per acabar, esmentem un llinatge més, Escarrer (Es carrer), que ha d'arrodonir els nostres dubtes.