Es troben en marxa les obres de construcció de l'edifici del Pentàgon, el despatx o oficina més gran del món, a l'avinguda de la Constitució, en el cor de Washington. Aquesta magna construcció serà acabada a començaments del 1943 i durant la Segona Guerra Mundial hi treballaven trenta-dues mil persones, entre militars i civils. El cost de tan singular obra fou de seixanta-quatre milions de dòlars i el seu nom, pentàgon, és degut a la seva forma geomètrica, que consisteix en cinc anells connectats per deu grans passadissos. Té trenta-cinc quilòmetres de passadís i el visitant ha de menester una guia d'orientació per a poder-se moure dins a quest monument gegant de l'era moderna. Les línies telefòniques, en el seu interior, miden cent vint-i-cinc quilòmetres i per al servei del personal dues cafeteries a cada pis. En el tercer hi ha un cafè per als oficials, un restaurant també per aquests i un altre per als generals. Disposa, així mateix d'una infermeria, un servei de metges permanent, una farmàcia i tota mena d'instruments d'urgència. És igualment important la biblioteca amb cent mil volums i una hemeroteca que arxiva diàriament mil cinc-cents diaris de tot el món. El pentàgon és, doncs, el centre militar del país, on es duen a terme tots els projectes de defensa i estratègia, per on passen tots els problemes referits a armament i experimentació defensiva. Símbol, durant la guerra freda, no només de la defensa dels Estats Units, sinó també de bona part del món occidental. Però el que no va fer el bloc soviètic, de sobrevolar les seves instal·lacions i atacar-lo frontalment, per destruir-lo, ho varen fer l'onze de setembre d'aquest any 2001 els terroristes kamikaces de Bin Laden. Ningú mai no havia vist sortir foc i fum d'aquelles naus burocràtiques i ningú no pensava que això fos possible.
El cop, que juntament amb el de les torres bessones de Nova York, produí dins l'ànim dels nord-americans un efecte semblant al de l' atac japonès sobre la base aeronaval nord-americana de Pearl Harbour, a les illes Hawaii, el desembre de 1941, quan per sorpresa i sense prèvia declaració de guerra, hi hagué una matança i destrossa mai sospitada. És clar que la revenja tingué per escenari Hiroshima, ciutat industrial del Japó, prop de la mar Interior, aniquilada per la primera bomba atòmica el sis d'agost de 1945.
El Pentàgon va conèixer el pas d'homes molt famosos, tan famosos com mítics, entre els quals podríem esmentar Dwight David Eisenhower, general nascut el 1890 i que abans de ser president dels Estats Units, dirigí el 1944 i el 1945 les operacions que aconseguiren la victòria sobre Alemanya. No fou menys assenyalat per la fama George Smith Patton (1885-1945), el general que dirigí el de sembarcament a l'Àfrica del Nord i Sicília i es distingí en la campanya de França. Els presidents Franklin Delano Roosevelt i Harry Spencer Truman milloraren les instal·lacions del Pentàgon i en potenciaren el protagonisme. També allà, i a través del secretari d'Estat d'aquest darrer, George Catlett Marshall, fou organitzat el programa d'ajut econòmic i militar als països europeus occidentals. També fou una tasca important des d'aquell punt neuràlgic el suport dels Estats Units a Formosa en la guerra civil de Xina i, el 1950, la tramesa de tropes a Corea.
Qui haguera pogut sospitar, fa només un parell de mesos, que aquest immens castell de la milícia més poderosa del món resultava vulnerable en mans de la cega i assassina empenta dels terroristes de suposades ideologies medievals?