Segueix-nos F Y T R

La guerra dels kamikaze (1944)

|

Els aliats reconquisten Birmània i els japonesos tenen greus pèrdues. És l'etapa que precedeix els desembarcaments d'Iwojima, primera ocupació del territori japonès i la reconquesta de les Filipines. En aquestes accions, els kamikaze, els aviadors suïcida que es llancen amb avió propi sobre un objectiu enemic, són nombrosos. Des d'aquells dies, aquest mot japonès serà aplicat, per extensió, al qui sacrifica o posa en perill la pròpia vida. Però en el sentit total de la paraula, és a dir, la que defineix kamikaze com a aviador suïcida, hem assistit a uns esdeveniments terroristes de gran magnitud, la destrucció de les Torres Bessones de Nova York i un atac a l'edifici del Pentàgon. Però el món islàmic no és la cultura i creences japoneses, on, per exemple, l'harakiri és un acte d'honor, quan un significat personatge se suïcida per haver comès un important fracàs. He estudiat l'Alcorà i la lletra es desdiu dels fets, encara que més d'un mul·là vulgui interpretar Déu en sentit contrari. Bé hem vist al llarg de la història com el nom de Déu i les escriptures han estat emprats per fer gran guerres i injustícies, croades i expedicions guerreres de caire religiós de la més trista estampa. La lletra és traïda pels falsos patriarques de la religió, aquells que carreguen sobre la seva consciència milers de víctimes innocents. Així podríem afirmar que el profeta Mahoma, a l'Alcorà, IV, 33, escriu: «Oh creients! No heu de consumir els vostres béns entre vosaltres en coses vanes; no vos mateu entre vosaltres. Certament Déu és misericordiós amb vosaltres». I les autoritats alcoràniques expliquen així aquest versicle de la quarta sura: «El sentit d'aquest passatge és incert, i depèn de com es fa servir la paraula nafs (persona, individu, ànima, un mateix); de manera que també es pot traduir: No vos mateu a vosaltres mateixos, a vostres persones no us mateu els uns als altres, o bé no vos suïcideu. Ni els comentadors mateixos saben en quin sentit és necessari prendre aquestes paraules; això pot significar, diuen, no us llanceu vosaltres mateixos a la mort com els hindús idòlatres, o bé, no us mateu entre vosaltres, musulmans, perquè no sou més que un de sol, i, per així dir-ho, una sola ànima. És cert que es troba sovint en àrab l'expressió: la taktol nafsak, no matis la teva ànima, és a dir, no et matis (a força d'entregar-te al dolor, etc.) però la paraula nafs, en plural, resulta vaga; el mateix s'esdevendria en català si només diguéssim: No us mateu. El començament del versicle va dirigit contra la cobdícia i el robatori il·lícit del bé d'altri, i el legislador ha pogut afegir de passada la prohibició de l'assassinat. D'altra banda, les paraules al final del versicle: Déu és misericordiós pel que fa a vosaltres, semblarien indicar que es tracta de la prohibició del suïcidi».

Veu amb bons ulls Al·là els kamikaze? Veu amb bons ulls Al·là el terrorisme? La matança indiscriminada? L'assassinat d'innocents? Només la religió de l'odi pot donar pas a la bestialitat i aquesta no és la religió de l'Alcorà.

Miquel Ferrà i Martorell

+ VIST