Emilia Pardo Bazán (la Corunya, 1852"Madrid, 1921) ha estat considerada com una de les figures de més relleu del segle XIX, no només per la seva extraordinària activitat d'escriptora, sinó també per la seva significativa participació en els moviments socials i culturals i per la seva defensa dels drets de la dona. La seva vida íntima fou qualificada d'escandalosa en aquella trista societat de la vila i cort, en aquella època. Eren conegudes les seves relacions amb Pérez Galdós i Lázaro Galdiano. Ens explica Marina Mayoral que donya Emilia visità l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 i allà es trobà amb els seus amics Narcís Oller i Ixart, amb qui mantenia correspondència des de feia temps, i Galdós, amb qui estava lligada sentimentalment de manera íntima, encara que la seva relació es mantenia en secret. A Barcelona i amb motiu de l'exposició coneix Lázaro Galdiano...
Narcís Oller, en les seves memòries, escrivia que Lázaro es va sentir encisat per donya Emilia, que li semblava simpatiquíssima, i cercà l'ocasió d'acompanyar"la. Aquesta avinentesa fou gràcies al mateix Oller que, després de dos dies de visites, estava cansat del seu paper d'acompanyant i demanà substitució. Quan Oller, ja descansat, va a cercar la seva amiga, no la troba a l'hotel ni el matí ni el migdia. Arriba de nit, acompanyada de Galdiano, amb el qual havia fet una excursió a Arenys de Mar.
Diu Narcís Oller que «Emilia tornava encisada d'Arenys de Mar i alguns volgueren suposar després que la novel·la Insolación n'és un reflex...».
Aquells dies, la Pardo, sempre amb Lázaro Galdiano, oblida els seus amics barcelonins que van inútilment al seu hotel i no la troben. Entre d'ells, a més d'Oller, Sardà, Guimerà, Matheu i Verdaguer. Algú va fer saber a Galdós que la seva amant li era infidel i temps després, ella, escrivia: «La meva infidelitat no data de Porto, sinó de Barcelona... No volia perdre el teu amor confessant"te un error momentani dels sentits, fruit de les circumstàncies imprevistes. Eres la meva felicitat i vaig tenir por de quedar"me'n sense. Creia jo que allò seria per ambdós culpables igualment transitori i accidental: em vaig trobar de seguida, apassionadament estimada i contagiada...».
Com a la seva novel·la Insolación, el sol i el vi trastornen el comportament d'una vídua aristocràtica que coneix un home interessant i aleshores passa per una sèrie de lleugereses que comprometen el seu honor als ulls de la societat. Amb aquest argument, la novel·la de la Pardo Bazán pot debatre els temes que personalment preocupen l'autora, la moral sexual, la psicologia amorosa i, especialment, la diferent actitud de la societat al davant de les accions dels homes o les dones, ells sempre perdonats i admirats, elles sempre condemnades i insultades.
Dedicà la novel·la a Lázaro Galdiano.
No podia esser d'altra manera. Els aires d'Arenys de Mar imposaven
aquell desafiament a la hipocresia social de la gent de bon
llinatge.