Tal dia com avui, el Govern col·laboracionista de Vichy, encapçalat pel mariscal Petain, posa en joc una notícia inquietant. Es tracta de la creació d'un nou exèrcit de voluntaris que farà costat al Tercer Reich. I per altra banda, els jueus residents a la zona ocupada reben l'orde de presentar-se a la Komandantur en el termini de divuit dies.
L'escriptor Jean Dutourd, en la seva esplèndida obra narrativa A u bon beurre, posa en boca del seu personatge Julie Poissonard, que dirigeix el seu discurs a una clienta, la situació de França en aquells moments i tots els tics de l'egoisme humà:
-No, senyora Emília, -deia ella, per exemple- no vos puc donar una lliura d'arròs. Només mitja. Hem d'esser raonables. No és que no vos vulgui servir. És que hem de pensar en els altres, senyora, i no és el moment de fer bromes. Ens han vençut. No ho hem d'oblidar, això. El mariscal ho repeteix cada dia a l'hora del cafè i si el mariscal ho repeteix, també ho hem de fer nosaltres. El que és bo per a ell, també ho ha d'esser per a tothom. O no és així? I què voleu? És hora d'estrènyer-se el cinturó, i jo crec que és just. Els francesos han viscut molt bé durant vint anys i ara és el moment de treure'n comptes. Heu d'entendre que hom no pot estar de bauxa eternament. Al final vos en passen factura. Jo record les dones dels obrers, fa devers un any, que encara anaven al mercat a comprar pollastre, i això des de feia molt temps. I jo vos dic que a la vista d'aquesta i altres coses semblants jo tenia mal al cor. Al meu parer en tenien la culpa Blum i els seus socis. Jo, quan he vist dones d'obrers que menjaven pollastre m'he dit: Pobra França! I aquesta és la prova que jo no anava gens errada; el senyor Poissonard vos ho confirmarà. I els jueus! Observau el barri i veureu que n'hi ha almanco dos o tres per casa. D'on surten aquestes gents? Per què no es queden a casa seva en lloc de venir a emprenyar la nostra França?»
El 17 de juny de 1940, el mariscal Pétain (heroi de la Primera Guerra Mundial) havia signat l'armistici amb Alemanya. Així, França viuria quatre llargs anys sota l'opressió estrangera. Alguns hi trobarien la manera d'enriquir-se. D'altres, preservarien la seva dignitat en silenci, o lluitarien. Jean Duturd va escriure una novel·la plena de caràcters ferotges i ens mostra com un matrimoni de venedors de mantega, els Poissonard, fan fortuna durant la guerra emmagatzemant els seus productes, i dedicant-se al mercat negre. Són els profiteurs del XVII arrondissement, que de sobte descobreixen que els alemanys són homes com els altres que mengen i dormen.