«Cristòfor Colom va descobrir aquesta illa, El Boriquén, en el seu segon viatge, i Juan Ponce de León hi anà l'any 9 amb llicència del governador Ovando, en una petita caravel·la que tenien a Santo Domingo; d'això li digueren uns indis com era de rica l'illa.
Prengué terra allà on era senyor Agucibana, el qual l'acollí molt amigablement, i es féu cristià amb la seva mare, germans i criats. Li donà una germana per amant, que tal és el costum dels senyors per honorar altres grans homes que reben per amics i hostes, i llavors el dugué a la costa del nord a agafar or, puix que se n'havia feta la recerca en dos o tres rius. Deixà Juan Ponce alguns espanyols amb Agucibana i tornà a Santo Domingo amb la mostra d'or i gent».
Aquest fragment que situa el conqueridor Juan Ponce de León a Boriquén, és a dir, a l'actual Puerto Rico, illa antillana intensament relacionada amb la història balear, pertany a l'obra «De la historia general de las Indias», tom XXII, de Francisco López de Gomara (Gomara, Sòria, 1511-Id.a de 1566), que datava aquests escrits l'any 1522 i que narra molts detalls curiosos de tal aventura, com el de formar en els rengles dels soldats un ca anomenat «Becerrillo» i que segons López de Gomara «era vermell, bocanegra i mitjà, que guanyava el sou i la part d'un ballester i mig, puix que lluitava contra els indis de forma animosa i discreta; coneixia els amics i no els feia mal encara que el tocassin; diferenciava qui era carib i qui no; capturava el fugitiu encara que es trobàs en el centre del campament enemic, o el destrossava, si li deien -que no et fugi- o -ves-te'n a cercar-lo-, i no parava fins agafar l'indi que corria. Atacaven amb ell els espanyols tan de bon grat com si duguessin tres homes a cavall. Morí Becerrillo d'una fletxada amb verí quan nedava rere d'un indi carib».
Podem recordar aquesta aventura i el conqueridor, del qual n'era suposada renéta aquella Sor Clara Ponce de León, que arrelà entre nosaltres com a fundadora del Convent de Monges Caputxines. Ho explica Medel amb aquestes paraules: «L'any 1644 era nomenat virrei de Mallorca Josep de Torres Pérez de Pomar i Mendoza, i el dia 29 de juny de 1645 moria estimbat en el fossat de les muralles de Palma, (es conserva una creu de pedra a l'avinguda Alexandre Rosselló que commemora l'esdeveniment), on va caure en no poder subjectar el cavall que muntava. Tingué per esposa dona Clara Ponce de León, que prengué després l'hàbit de religiosa caputxina a la ciutat de Saragossa i que l'any 1662 venia amb les mares Sor Teresa Gurrea i Sor Maria Dionisia Gómez a fundar en aquesta ciutat el convent del seu orde sota l'advocació de la Puríssima».
El gran convent, que ocupa tota una illeta, contraposà el rústic exterior dels seus edificis de clausura amb la bellesa, senzilla però harmònica, de la façana de la seva església, que forma creu llatina i mostra a l'absis de la seva nau unes imatges de la Puríssima Concepció amb Santa Clara i Sant Francesc.
Sor Clara Ponce de León moria el 28 d'abril de 1705.