Una fotografia clandestina és publicada a diversos diaris americans. S'hi veu un presoner d'Auschwitz que prefereix el suïcidi per electrocució (a les tanques de filferro del camp d'extermini) que les tortures dels botxins nazis. No és un dels set milions de jueus exterminats. És un presoner polític: L'altre holocaust. D'aquests, n'hi ha una colla de mallorquins.
Són en total trenta-nou i els dos darrers figuren com a sollerics, són els germans Josep i Miquel Azuaga Villalonga, assassinats en el camp de Mauthausen. El primer havia nascut el 4 de maig de 1918 i l'executaren el 31 de març de 1943. El segon, nascut el 10 d'octubre de 1911, era mort el 22 d'octubre de 1942. Altres tres, Bartomeu Marí Escandell, de Formentera (1941), Antoni Rosselló Roig d'Eivissa (1942) i Joan Pons Mercadal de Maó (1941) eren igualment víctimes dels botxins de Mauthausen. Els altres balears forenexterminats en el camp de Gusen, com els mallorquins Joan Gelabert Miquel, Manuel molina Martínez, Miquel Oliver Socies, Manuel Molins Martí, Josep Roig Ribes, Rafel Xamena Moll i Ramon Artola Cases, executats entre el 1941 i el 1942. Menorquins eren Bartomeu Florit Pellicer, Jaume Mercadal Orfila, Josep Van-Walde Coloma, Josep Caules Pons, Manuel Marquès Pons, Ignaci Moll Caymarés, Enric Ballester Dalmedo, Alvar Cardona Carreras, Sebastià Garriga Arrom, Llorenç Mercadal Borràs, Antoni Mercadal Cardona, Antoni Noguera Olives, Rafel Saura Moll, Crescenci Sintes Pons i Ernest Rosselló Gómez.
Eren eivissencs Joan Bonet Ribas, Bartomeu Vallori Andrade i
Josep Múrcia. De Formentera: Jaume Colomar San Juan, Miquel Costa
Isesa, Antoni Planells Guasch, Josep Riera Mayans i Jaume Roig
Mayans. Hi figura un sobrevivent, Agustí Gutierrez Serra, de
Formentera, que morí el 1974. D'altres tres se n'ha perdut el
rastre, ja que s'ignora el seu camp de captiveri i la data de la
seva mort: Just Gutiérrez Serra, Joan Torres Vicent i Joan Palerm
Planells.
Tornant al tema dels sollerics establerts a França i que foren
víctimes de les accions de guerra, podem dir que aquest és un tema
apart del qual se'n podrà parlar més àmpliament un cop revisades
les hemeroteques mallorquines i franceses. Com a botó de mostra,
heus aquí el que deia el setmanari «Sóller» el 2 de setembre del
1944: «En el número de víctimas de los bombardeos aéreos en Francia
hemos de sumar dos más de nuestros paisanos: los esposos D.
Francisco Miró Arbona y Da. Margarita Oliver Albertí establecidos
comercialmente en Mulhouse desde hace unos veinte años. La noticia
ha sido confirmada por cartas de los familiares de las víctimas y
del cónsul español de Strasbourg. El establecimiento ha quedado
completamente destruido y sepultados ellos en sus escombros,
liberándose por pura casualidad la hija Francisca por haber salido
de compras momentos antes. La colonia española residente en la
referida población y demás comarcanas tributó a los supervivientes
familiares de las víctimas una muy dolorosa manifestación de
condolencia».
I com a curiositat podem afegir que amb molt més nombre que a
França hi havia en el territori del III Reich, diversos comerciants
sollerics, com són, per exemple, els casos de Wilhelm Alcover & Co.
amb seu a Saarbrüken, especialitzat en importació i venda en gros
de fruits i fongs, i Import Spanischer Früchte J. Triadú & R.
Llobat, de Frankfurt. Però això és, també, una altra història.
RESUM: Aquesta feina fa memòria dels deportats balears a camps
d'extermini i concentració de l'Alemanya nazi i també d'un home
honrat que des del seu lloc d'influència allargà una mà a alguns
dels perseguits per la Gestapo de Marsella.