Compatriota i compatrici de Jovellanos, Juan Agustín Ceán Bermúdez, pintor i historiador (Gijón, 1749-Madrid, 1829) treia a la llum pública (1800) el seu Diccionario histórico de los más ilustres profesores de las bellas artes en España, en el qual es veu, plenament, la seva vena de «retratista» plàstic i literari, físic i psicològic. Potser, a la vista de les seves obres, pensam en un precedent medieval, aquell Hernán Pérez del Pulgar i les seves Generaciones i Semblanzas, en el qual es combina l'anàlisi de la visió exterior amb la radiografia dels trets interiors. Pel que fa al personatge abans esmentat escriu: «Era d'estatura proporcionada, més alt que baix, cos airós, cap aixecat, blanc i ros, ulls vius, cames i braços ben fets, peus i mans com de dama, i trepitjava amb fermesa i decorosament per la seva pròpia natura, encara que alguns creguessin que era per afectació. Era net i polit en el vestir, sobri en el menjar i beure, atent i mesurat en el tracte familiar, al qual entrava amb veu agradable i ben modulada, i amb un elegant sentit de persuasió cap a les persones d'ambdós sexes que es procuraven la seva amistat, i si alguna vegada es distingia enmig de la presència femenina ho feia amb il·lustració, enginy i educació i mai amb paraules vulgars o mala conducta. Sobretot, era generós, i encara pròdig en les seves curtes facultats: religiós sense preocupació, ingenu i senzill, amant de la veritat, de l'ordre i de la justícia: ferm en les seves resolucions, però sempre suau i benigne amb els desvalguts; constant en l'amistat, agraït als seus benefactors, incansable en l'estudi i dur i fort per a la feina».
Un retrat, per tant, que pel que fa al físic no desmereix de la representació plàstica, força coneguda, que li va fer Francisco de Goya y Lucientes, i pel que es pugui referir a defectes i virtuts de tot allò que es pot entreveure en els seus escrits i la seva trajectòria. Es necessari advertir que Ceán Bermúdez, pel que fa a la pintura, hi arriba quan aquesta es trobava dins un estat d'autèntica prostació, exceptuant Goya, quan només treballaven a la cort els pintors estrangers: els italians Lucas Jordán, Amiconi, Giacquinto, Tiépolo i els francesos Houasse i Van Loo. Més tard, s'incorpora al grup, com a retratista oficial de la cort, el bohemi Antonio Rafael Mengs. I entre d'ells es mouen, amb una certa dificultat, artistes espanyols de segona com Castillo, Palomino, Bayeu, Maella i el propi Ceán Bermúdez. Goya trencarà aquesta trista perspectiva i gràcies als seus retrats coneixerem detalladament la fesomia no només de Jovellanos, sinó també dels membres de les famílies de Carles IV, l'infant Lluís, el duc d'Osuna, la duquesa d'Alba, la comtessa de Chinchón, el duc de Sant Carles, el comte de Fernán-Núñez, la marquesa de Santa Cruz, Isabel Cobos i molts d'altres.
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL