Un bosc d'alzines sobre una tanca de pedra seca. La profunditat del verd obscur del fullatge contrasta aquí amb la claror resplendent de la pedra. Es tracta de la pintura sobre oli que porta per títol Ilex wood i que és obra de John Singer (1856-1925), Sargent, avui a la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza. Aquest pintor visità Mallorca el 1908 per primera vegada, durant l'estiu, i llavors hi va tornar la tardor, per fer-hi una estada més llarga. L'acompanyaren Eliza Wedgewwood i Emily, germana de l'artista. Es varen allotjar a Son Mossenya, una possessió valldemossina, dins la muntanya. Però Sargent va pintar més coses a Mallorca estant, especialment temes de flors, fulles i fruits. Obres com Magranes, Estudi de figuera, Carabasses... Nascut a Florència i mort a Londres, John Singer era fill d'un conegut metge i sa mare pertanyia a una família de comerciants. Ell va voler esser pintor i el 1868 tingué per professor un paisatgista nord-americà, Carl Welsch. El 1873 es matriculava a l'Acadèmia florentina de belles arts i l'any següent tota la família es traslladava a París. Allà assistí a l'estudi de Carolus-Duran i a l'escola de belles arts. També li va fer classes Leon Bonnat. Hagué de viatjar llavors als Estats Units per a no perdre'n la ciutadania i exposà a Nova York. Els anys 1879 i 1880 viatjà per Espanya i el Nord d'Àfrica. Després va recórrer els Països Baixos estudiant Franz Hals mitjançant l'elaboració de moltes còpies. Exposà a París altre cop, pintà els murals de la Biblioteca Pública de Boston, anà a inspirar-se per Turquia, Egipte i Grècia, féu una exposició a la Reial Acadèmia de Londres; viatjà per Espanya, Itàlia, França, Síria i Palestina...Era un cul de mal seient com la majoria dels genis. En esclatar la Primera Guerra Mundial (1914-1918), es trobava a les muntanyes tiroleses de la part d'Àustria i, essent aquest un dels països bel·ligerants, restà aïllat fins al mes de desembre, que pogué marxar a Londres. Tanmateix, fou convençut per anar al front de França en qualitat d'artista de guerra oficial. Se'n sortí sense una rapinyada i el 1919 tornava a Boston per fer uns encàrrecs, la decoració, del Museu de Belles Arts. De 1920 a 1924 visqué a Londres i aquest darrer any celebrà, també, una gran exposició al Grand Central Art Galleries de Nova York. El 15 d'abril de 1925, morí mentre dormia i fou enterrat en el cementiri de Brookwood, a Woking. Conservà el seu quadre, Alzinar, de Mallorca, tota la vida. Eliza, la seva germana, escriví que aquella estada, que es perllongà fins als darrers dies de novembre, fou «idealment feliç». No hi pot haver millor eslògan.
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL