Néixer després de morir té una certa semblança amb això de les obres pòstumes. És ben trist que un autor no pugui gaudir de la naixença en paper imprès de la seva criatura de ficció. És com aquell pare que va a la guerra i mor al cap de pocs dies, després d'haver deixada embarassada la seva esposa. Neix l'infant quan son pare fa temps que cria malves. Jeroslav Hasek, fill d'un professor de matemàtiques, nasqué a Praga el 1883 i morí a Lipnice el 1923.
Estudià a l'Acadèmia Comercial de Praga i treballà, abans de fer-se periodista i literat, a un banc. La seva obra Les aventures del brau soldat Schwejk (Osudy dobréiho vojáka Svejka) és potser l'obra de Txèquia més coneguda. De fet, ha estat traduïda a la majoria dels idiomes i ha estat objecte d'adaptacions teatrals i cinematogràfiques. Podríem dir, al meu veure, que es tracta del Quixot txec, no pel caràcter del personatge que més sembla Sanxo Pança, sinó per ser el prototipus literari d'aquella cultura. Això ja ho advertia l'autor mateix en el prefaci: «Una gran guerra requereix grans homes. Existeixen herois ignorats, humils, sense la glòria o la història d'un Napoleó. L'estudi del seu caràcter entenebreria, fins i tot, la fama d'un Alexandre el Gran. Avui mateix podríeu trobar pels carrers de Praga un home mal vestit que ignora la importància de la seva persona per a la història de la nova gran època. Ell continua humilment el seu camí, no molesta ningú i tampoc és molestat per les entrevistes dels periodistes. Si li demanau què nom us respondrà senzillament: Haig nom Schwejk.
I aquest home tranquil, humil i mal vestit és en realitat el vell, breu i heroic soldat Schwejk que antany, a l'època de la sobirania austríaca, es trobava en la boca de tots els ciutadans del Regne de Bohèmia i la fama del qual tampoc fou eclipsada quan la República. Jo estim molt aquest brau soldat i descriure les seves aventures durant la Primera Guerra Mundial podrà fer, tal volta, que també en vosaltres es desperti simpatia per aquest humil i desconegut heroi...».
En realitat, el llibre constitueix una sàtira mordaç i divertida contra l'absurd de les guerres. El protagonista, desemparat, ignorant, cul de la tropa, però no mancat d'astúcia i rústega saviesa popular, fa la seva guerra privada contra la maquinària militar. I quina maquinària! La severíssima milícia dels imperis centrals, la germànica força armada austrohongaresa. Aquí, com si la natura l'hagués inventat per a fer d'involuntari sabotejador, Schwejk es transforma en un estratega capaç de desarmar qualsevol. Dit d'altra manera: Schwejk compleix el seu deure d'obediència de tal manera que totes les ordres que li donen porten a l'absurd i deixen en ridícul les orgulloses autoritats militars.