El pintor Edgar Degas (París, 1834-ídem1917), el famós impressionista que treballà sota les influències d'Ingres i Delacroix, aconseguí una obra que sintetitzava espai, llum, formes i moviment d'una manera nova, l'espurna de la seva genialitat, fou també escultor i gravador. Havia, doncs, de menester un estudi gran, cèntric, ben il·luminat, del qual ens parla Ambroise Vollard en el seu llibre Souvenirs d'un Marchand de Tableaux...
«...Hi podien veure tota mena d'objectes sense harmonia de conjunt. Al costat d'una banyera un llit plegable de ferro, i a un racó, un canterano sense calaixos. Record també un d'aquests alts pupitres que es feien servir a les esglésies per a sostenir grans llibres dels cants en els oficis i sobre el qual, el pintor, dibuixava dempeus. Per aquí i per allà, sobre cavallets, teles inacabades. Quan un objecte entrava dins aquell obrador no només no en sortia sinó que no canviava mai de lloc. 'M'agrada l'ordre', afirmava Degas enmig d'aquell Cafarnaum. Jo li havia duit un dia, un quadre, que ell m'havia demanat de veure. Quan vaig desfer el paquet, un petit fragment de paper, no més gros que un confeti, sortí volant i anà a fixar-se en una encletxa del parquet. Aleshores, Degas protestà:
-Home! Anau alerta! No m'heu de fer desordre dins l'obrador.
Quan les nostres relacions tingueren una major freqüència, el vaig convidar a sopar amb tot el risc que això suposava.
-De bon grat, Vollard,-em digué- només una cosa. Escoltau bé. Hi haurà per a mi un plat que no tengui gens de mantega. Ni vull flors sobre la taula. I poc llum... Haureu de tancar el vostre moix i supòs que ningú no ha de dur el seu ca. Si hi ha dones, les heu de pregar de no posar-se massa oloretes... Res de perfums! Quan hi ha coses que fan tan bon olor! El pa torrat, per exemple... I tothom haurà de trobar-se a taula a les set i mitja en punt».
Vollard trobà exagerades i un tant absurdes totes aquelles exigències. Però el geni era el geni. El va voler convèncer del que era moda, costum, cortesia. Tanmateix, Degas el prengué del braç i li va dir: «No parlem, tanmateix, malament de la moda. No us heu demanat mai el que s'esdevendria del món sense modes? Com passarien el temps les dones? Quina podria ser la seva conversa? Com seria d'impossible la vida per als homes! És a dir, que si les dones passassin de les normes de la moda, el mateix govern hi hauria de posar ordre...».
Consideració masclista que no podem transcriure sense una certa vergonya aliena. I afegí Vollard: «La vida de Degas era reglada com un rellotge. Era a l'obrador de bon matí i hi seguia estant el capvespre. Quan li venia bé, cantava una lletra antiga. Ja des del replà es podia sentir: Sans chien et sans houlette/ J'aimerais mieux garder cent moutons dans un pré/ Qu'une fillette/ Dont lecoeur a parlé...».