No és Philip Marlowe ni Sherlock Holmes. És un detectiu privat de carn i ossos que viu immers en una realitat que moltes vegades supera la ficció.
El cel·luloide i la literatura no enganen. La professió de detectiu privat està envoltada de riscs. Però els atemptats contra la vida que pateixen els investigador de les pel·lícules i de les novel·les es traslladen al món real en perills que tenen molt a veure amb incórrer en la il·legalitat.
«La nostra feina està regulada per llei», apunta De Santiago, que afegeix que un detectiu privat sempre ha de tenir en compte la preservació del dret a l'honor i a la intimitat de les persones.
No obstant això, a banda dels riscs legals, també n'existeixen de físics, «ja que aquesta feina et crea molts d'enemics, i sovint rebem amenaces», apunta l'investigador.
Per aquest motiu, un investigador privat ha de prendre precaucions, com ara vigilar per on va i tractar que la gent no sàpiga on viu i no conegui el seu físic per guardar la identitat.
I si la cautela és una de les característiques d'un bon detectiu, també ho són el sisè sentit, la picardia i tenir món, «ja que la millor universitat és el carrer», a parer de Juan de Santiago. La discreció, indispensable, està obligada per llei.
Tot i que un «bon detectiu no neix sinó que es fa», la idiosincràsia pròpia no és un requisit suficient per poder exercir aquesta professió. A Espanya, per ser investigador privat necessites una formació universitària, un títol que s'imparteix als Institus de Criminologia de les facultats de Dret, només en algunes ciutats com ara Madrid i Barcelona.
Els mètodes que s'utilitzen els podria signar el mateix Sherlock Holmes: la intuïció, l'experiència, l'observació directa de persones o llocs i la comprovació de tot allò observat per no caure en error.
Potser els detectius privats han perdut l'halo romàntic que els arquetips de ficció els havien atorgat, «però el que és cert és que la gent de cada cop ens veu més com a éssers reals amb una utilitat», afirma De Santiago, que advoca per una imatge de persones normals, amb virtuds, defectes i sentiments, per a tots els que comparteixen aquesta professió.
Casos de la vida quotidiana
Els casos de sang i fetge que poblen la literatura i el cinema no tenen, en la majoria dels casos, una correlació real. Molta de gent es posa en contacte amb detectius només per satisfer una curiositat. Si bé és cert que aquests professionals col·laboren sovint en les investigacions policíaques al voltant de crims, resulta més quotidià que algú contracti els seus serveis per vigilar un fill, desemmascarar una possible infidelitat de la parella, destapar un frau o una baixa laboral fingida.