«Aquesta òpera és un màxim exponent del bell canto i si vols que funcioni has de deixar que les veus brillin per si soles. I no sempre és fàcil. El repertori és excepcional i els rols són molt complicats. El baríton i el baix tenen una de les pàgines més espectaculars de la lírica, l'orquestra simfònica té una gran flexibilitat i el cor també li ha posat un gran entusiasme. Després de 20 anys és un plaer tornar per dirigir una òpera amb aquesta qualitat de repartiment». Així parlava Miguel Ortega, director d'orquestra de I Puritani de Bellini, l'òpera que es representa per primera vegada a Mallorca al Teatre Principal els dies 26, 28 i 31 de maig.
El repartiment està compost pel baríton Carlos Àlvarez, el tenor Jose Sempere, la soprano Maria José Moreno, el baix Orlin Anastassov, la mezosoprano Maite Arrubarrena, el tenor Ricardo Muñiz i el baix Miguel López Galindo. Estan acompanyats per l'Orquestra Simfònica de Balears i el cor del Teatre Principal sota la direcció de Francesc Bonnín. La direcció d'escena és a càrrec de Jaume Martorell.
«Després de 10 anys estic molt satisfet de tornar aquí i a més amb una funció excel·lent. És una de les produccions més interessants. Mallorca està tenint una altura considerable per la trajectòria de la temporada lírica. El vestuari és historicista, grandiloqüent; els vestits, pentinats i el disseny és exacte de com eren els dels monàrquics i puritans enriquits amb el disseny modern», explicava Martorell. «És una òpera del ball canto. L'únic no és cantar perquè la feina actoral també és molt important. Els cantants es fiquen dins la pell dels personatges, entren dins la psicologia que va evolucionant dins l'òpera. És una gran òpera teatral. A l'òpera hi ha d'haver una comunicació entre música, text i acció perquè si no s'aconsegueix no s'arriba a un complex que es pugui expandir al públic», afegia el director d'escena.
I Puritani va ser la darrera òpera de Bellini escrita a París. Els intèrprets varen coincidir en la dificultat vocal especialment la part de tenor i que disposa d'unes melodies bellíssimes. La il·luminació és a càrrec d'Albert Faura, l'escenografia i el vestuari de Llorenç Corbella. El llibret és de Carlo Pepoli, basat en l'obra de teatre Tetes Rondes et Cavaliers d'Ancelot i Sainttine i fou estrenada a París el 1835.