Segueix-nos F Y T R

La universalitat de la tragèdia grega arriba a Bellver de la mà d'«Elektra»

La companyia Atalaya representa el mite clàssic de la venjança

| Palma |

La companyia sevillana Atalaya representa avui i demà a les 22.00 hores al castell de Bellver, dins el programa d'Estiu a la Fresca, la seva versió d'uns dels clàssics de la tragèdia grega, Elektra, que encara avui dia continua vigent «perquè el sentiment de venjança va íntimament lligat a la naturalesa humana» com explica Jerónimo Arenal, un dels integrants de la companyia.

La nostra és l'única comunitat autònoma que encara no havia rebut aquesta Elektra, un espectacle estrenat el juliol de 1996 sobre els textos de Sòfocles, Esquil, Müller i Hofmannsthal, que des d'aleshores s'ha representat per tot l'Estat i que acaba de començar la seva gira internacional amb la participació a la Fira de Teatre de Viena i la setmana que ve a la Fira Internacional d'El Cairo.

Aquesta representació d'Elektra s'inclou dins un projecte de la companyia Atalaya anomenat Teatro a través del tiempo, que vol servir com a pont «en l'estètica i la renovació de la tragèdia grega», explica Arenal, «sempre fidel a la filosofia de la nostra companyia». Aquesta filosofia es basa, segons Sario Téllez, una altra de les actrius d'Atalaya, «en el cos i la veu, un teatre emocional dirigit al sentiment de l'espectador, perquè més que entendre l'obra el públic l'ha de sentir».

En aquest mateix sentit està orientada aquesta versió d'Elektra, que redueix als mínims els elements accessoris i treballa l'escenografia en funció d'un sol objecte, unes banyeres de metall, concebut com a objecte poètic capaç de transformar-se en diferents elements, segons ho requereixi el moment. El vestuari, molt sobri, adquireix una dimensió simbòlica en identificar els colors de determinats personatges amb el que tradicionalment simbolitzen aquests colors.

Aurora Casado, una altra dels membres de la formació teatral, posa especial èmfasi en el fet que amb aquesta peça clàssica de la tragèdia és pretén «arribar al germen de la tràgedia i la visió universal del mite, a través dels ritus i la catarsi pròpia d'aquest gènere. D'aquesta manera cada funció es converteix per a nosaltres en una mena de ritu». En aquest sentit els elements bàsics, com el foc i l'aigua, adquireixen una especial rellevància.

+ VIST