Coser i cantar (en castellà i amb i llatina) és exactament el que els ha semblat a Antònia Font haver complert deu anys de trajectòria musical. «És un misteri», explicaven ahir Joan Miquel Oliver (guitarra i composició), Pau Debon (veu), Joan Roca (baix) i Jaume Manresa (teclats), en la presentació del nou disc de la formació mallorquina, a la qual no pogué assistir el bateria del grup, Pere Manel Debon. «Sempre ens ha anat tot bé», afegia Oliver, «hem agradat a les discogràfiques, al públic, ens han tractat bé, i per ser un grup minoritari, la veritat és que hem tingut cert èxit». Per això, amb l'expressió coser i cantar, Antònia Font resumeix deu anys d'una aventura que «qualsevol» podria viure.
Però és evident que al darrere d'aquesta aparent senzillesa s'amaguen deu anys de feina a un ritme de gairebé disc per any (fet no gaire habitual en la música pop actual) i molts concerts en directe. Concerts que els han permès, entre moltes altres coses, destriar les cançons «més estimades». Aquestes, arranjades a mans del cel·lista i compositor contemporani Miquel Àngel Aguiló i interpretades per la Bratislava Symphony Orchestra, mostren, en l'últim treball del grup, una «perspectiva inèdita del maridatge entre pop i simfonisme», a més d'esdevenir un homenatge especial als deu anys que fa que Antònia Font engregistrà la seva primera maqueta.
Coser i cantar, que surt al mercat amb dos CD i un DVD, amb tots els clips de la banda i un making of de l'enregistrament del disc, inclou vint temes entre els quals destaquen Tokio m'és igual, Alegria, Vitamina sol, Vos estim a tots igual, Wa yeah!, Armando rampas, Astronauta rimador, Robot, Alpinistes-samurai i Batiscafo katiuscas. «Es tractava de fer un poc de resum» explicava ahir Oliver «i d'aturar-nos. Pel que fa composició, hem complert de sobres i volíem donar una altra perspectiva a la nostra música». Els d'Antònia Font saben que els fans trobaran a faltar moltes cançons, però es tracta de peces que «nosaltres no volem tocar perquè ja les tenim molt avorrides». La banda ha seguit el seu propi criteri en la selecció musical i declara que, en aquest sentit, «sempre hem fet poques concessions».
Són conscients que la proposta musical que presenten és, en certa manera, un risc. Alguns dels seus seguidors «no han pogut superar el canvi» de Coser i cantar, mentre que d'altres «l'han sabut apreciar molt bé». Tanmateix, ells se centren en «la música que volem fer». Malgrat que el grup «ha canviat bastant des que va començar», no ha deixat d'oferir una música «molt domèstica». Així, el so importat des de Bratislava s'enregistrà de la manera més senzilla, amb micròfons d'ambient. Es tracta d'un so cru que Antònia Font reajustà finalment per convertir-lo en el doble àlbum que es presentà ahir. «Nosaltres volíem pujar a la glòria de la música clàssica», afirmava somrient el compositor i guitarra del grup, i per això mateix la banda iniciarà una gira el mes de gener en la qual gaudiran de la col·laboració de part de l'orquestra simfònica.
Ara toca assajar, perquè si bé és cert que el CD mostra un so compacte, banda i orquestra mai no han tocat junts i l'experiència es preveu tota una aventura. Amb aquest directe orquestral, Antònia Font espera obrir-se més portes a la Península i a l'estranger. L'exportabilitat de la seva música, però, no els preocupa gens, ja que consideren que aquesta «és relativa». Qüestionats sobre el títol castellà del nou treball, Oliver explicà que «a ningú que conegui la nostra trajectòria no li sorprendrà», i afegí que la banda «no està sotmesa a cap autoritat filològica».