La poesia espanyola sofrí ahir la pèrdua d'un dels seus exponents més distingits. L'escriptor i poeta asturià Àngel González, autor d'una extensa obra, gràcies a la qual va aconseguir ingressar a la Reial Acadèmia Espanyola, com també importants premis com el Príncep d'Astúries de les lletres, o el Reina Sofia de poesia hispanoamericana, moria la matinada passada a Madrid, a edat de 82 anys, després de sofrir una greu crisi respiratòria de la qual no s'ha pogut recuperar. González fou un dels principals membres de la Generació del 50, en la qual els autors incorporaren a la lírica espanyola noves reivindicacions socials unides a la seva preocupació pel llenguatge, en plena postguerra.
L'octogenari mestre de la poesia va néixer a Oviedo el 6 de setembre de 1925, en el si d'una família de classe mitjana, encara que el 1943 fou enviat a la localitat lleonesa de Yermo del Sil per recuperar-se d'una tuberculosi, la qual cosa li serví per aficionar-se intensament a la lectura de poesia i per començar a escriure els seus propis poemes que, en pocs anys, el convertirien en un dels grans de la lírica espanyola.
Des que, el 1956, publicà el seu primer llibre, Àspero mundo, foren molts els reconeixemets que rebé. El 1985 li fou concedit el premi Príncep d'Astúries de les lletres, i el 1996 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Espanyola i li fou atorgat el premi Reina Sofia de poesia hispanoamericana.
Els seus darrers llibres es publicaren els anys 2000 i 2001, i foren 101 + 19 =120 poemas i Otoños y otras luces, dins la col·lecció Nous textos sagrats, dirigida per Antoni Martín, encara que en el moment de la seva mort, González es trobava immers en un nou projecte que queda ara incomplet. Així mateix, el passat mes de desembre de 2007, va ser nomenat doctor honoris causa de la Universitat d'Oviedo, al costat de l'escriptor Juan José Millas.