La història ha passat de llis per la vida de Jaume IV. Per a molts, la dinastia dels reis de Mallorca quedà truncada amb la mort de Jaume III a la batalla de Llucmajor, però el seu fill, des de l'exili, lluità i morir amb l'escomesa de tornar a travessar les portes d'aquella Madina Mayurqa conquerida pel seu rebesavi, el rei Jaume.
Si bé és cert que Jaume IV no és un desconegut per als historiadors, encara resten algunes llacunes sobre la seva fi i que, després d'anys d'investigació, els estudiosos Josep Mas i Miquel Gayà volen destapar. L'objectiu és trobar les restes d'aquest rei sense corona que morí en el convent de Sant Francesc de Burgos entre el 16 i el 18 de febrer de 1375.
Dijous que ve, dia 24, ambdós estudiosos, acompanyats per una representació del Consell de Mallorca, que sufraga el projecte, i l'arqueòloga Helena Inglada viatjaran a Burgos per iniciar un seguit de contactes oficials amb la Diputació castellana. Mas i Gayà, a partir del testament de Jaume IV, han teoritzat sobre l'indret exacte on podrien descansar els seus ossos.
«El rei fou enterrat al convent de Sant Francesc i la documentació trobada apunta que l'indret concret seria la capella de la Concepció. A més, aquesta hipòtesi cobra força si es té en compte que dita capella pertanyia a una família noble que havia tingut relació amb Jaume IV, els Ramírez de Ariano» explicà Josep Mas.
L'escomesa però, no els resultarà tan senzilla, ja que l'antiga església d'aquest convent és avui un caramull de runes al bell mig de la ciutat. L'arqueòloga Helena Inglada assenyalà a aquest diari que tot apunta que l'enterrament es realitzà a la cripta davall la capella de l'altar major. «Per confirmar aquesta hipòtesi realment cal una intervenció de molt petit abast. El que volem és realitzar un sondeig de georadar per tal de localitzar l'entrada de la cripta», apunta.
Una vegada trobada la suposada entrada de la cripta, davall terra, els investigadors desconeixen què és el que hi trobaran, encara que confien que hi hagi una tomba amb les dades del rei. «Segons el cronista de l'època, Pedro López de Ayala, l'infant Joan, futur rei de Castella, assistí al funeral, cosa que dóna un caire solemne a l'enterrament», apuntà Mas.
Amb aquest estudi el que es pretén és recuperar una part del patrimoni històric de Mallorca, a més reivindicar «de la defensa legítima que reclamava Jaume IV sobre la divisió del territori feta pel Conqueridor», detallà Mas. «Jaume IV conservà els testaments de tots els reis, d'ençà de Jaume I i era allò que Pere el Cerimoniós li volia prendre quan el va fer captiu», aquests documents certificaven, segons l'investigador, la titularitat del Regne de Mallorques.
Per la seva banda, la Diputació de Sòria, titular dels terrenys on s'ha d'excavar, no han posat cap entrebanc en la realització del projecte. Més endavant i en cas que fossin localitzades les restes, s'haurà de determinar si la ciutat castellana voldrà que Jaume IV torni a la seva illa.