La cúpula de Miquel Barceló a la seu de les Nacions Unides a Ginebra va camí de convertir-se en un nou escàndol d’àmbit estatal. Considerar que la sala XX, batejada pel mateix Govern espanyol com la dels Drets Humans i de l’Aliança de les civilitzacions, és mereixedora d’una aportació econòmica del Fons d’Ajuda al Desenvolupament (FAD) és una autèntica ironia aberrant. Això denuncià ahir el diari ABC, que assegurà, a més, que el cost de l’obra de l’artista felanitxer ascendirà a més de 20 milions d’euros.
Segons el rotatiu madrileny i tal com ja deixà entreveure dBalears divendres passat, en el Consell de Ministres del 14 de desembre de 2007 (3 mesos abans de les eleccions) s’aprovà "en un sol dia" la destinació per a la sala dels Drets Humans un total de 1.962.700 d’euros (1.462.700 extrets del pressupost del 2007 i 500.000 provinents en aquest cas del Fons d’Ajuda al Desenvolupament). Aquest és un cabal que, segons la seva pròpia definició, va adreçat a atorgar ajudes financeres de caràcter concessional a estats en procés de desenvolupament, a les seves institucions públiques, empreses residents i entitats financeres multilaterals.
A partir d’aquí, el diari Vocento reflexiona sobre si "Suïssa és un país en vies de desenvolupament" i si "la remodelació d’una sala (per molta ONU i molt Barceló que sigui) justifica haver d’agafar doblers dels fons previstos per al progrés" del Tercer Món. Als aproximadament dos milions d’euros que el Consell de Ministres atorgà a final de l’any passat, s’hi ha de sumar, a més, una nova partida de doblers públics que el Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació donà dia 1 d’agost de 2008 a la fundació OnuArt, de 2.037.200 euros segons informa l’ABC.
El ministre Moratinos indica que l’aportació estatal és d’un 40 per cent respecte del total. Així, la resta (suposadament uns 7 milions d’euros) prové de capital privat amb abonaments d’empreses com Telefónica, Repstol YPF, Banco Santander, Grup Hotetur, Sa Nostra, Grup Barceló i altres contribucions menors dels governs de Balears, Catalunya, Astúries, Extremadura i Andalusia. Ara bé, què costa en realitat l’obra de Barceló a la seu de les Nacions Unides? ABC assegura que la xifra podria ascendir a més de 20 milions d’euros i, si no es troba més doblers privats, aquests haurien de ser assumits pels comptes públics.
Aquest rotatiu publica que, a part dels honoraris de l’artista (hi ha rumors que ha cobrat devers 6 milions), l’Estat espanyol també s’ha hagut de fer càrrec de l’assegurança de l’obra i de la remodelació, recondicionament i moblament d’una sala immensa, la cúpula de la qual té 1.400 metres quadrats. A més, l’Estat també es comprometé a acceptar les despeses que suposava la reubicació de la sala de reunions durant el temps que durassin les obres en un local alternatiu. Tenint en compte que han tengut onze mesos de retard (havia d’haver estat inaugurada el 18 de desembre de 2007), la xifra deu haver augmentat considerablement.
Així, en temps de crisi, "la Capella Sixtina del segle XXI" (com l’anomenà Moratinos) sembla que no fa, de moment, cap bé al Govern de Zapatero. Valdrà la pena veure la cara que faran tots plegats durant la inauguració de la creació dimarts que ve, dia 18 de novembre.
Demà: "Els comptes clars"
Després de conèixer la notícia publicada a l’ABC, el Ministeri d’Afers Estrangers ha assegurat que demà dilluns s’informarà de tots els detalls del pressupost de la intervenció de Barceló. Dijous passat, davant els mitjans de comunicació, el ministre Miguel Àngel Moratinos es negà a indicar les xifres al·legant que "l’art no té preu". Ahir, la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, confirmà que el Ministeri donaria les dades i recordà que l’obra de Barceló serà "un motiu d’orgull" per a tots els espanyols.