Mario Vargas Llosa es convertí ahir en l'11è escriptor en llengua castellana a endur-se el premi Nobel de literatura. Des de l'Acadèmia sueca destacaren la seva "cartografia de les estructures del poder i les seves afilades imatges de la resistència, rebel·lió i derrota dels individus."
L'escriptor figurà durant molts d'anys al capdamunt de les travesses dels premis Nobel de literatura, però en les darreres edicions la seva fama havia davallat. L'intel·lectual peruà, nacionalitzat espanyol desde 1993, reconeixia ahir, després de conèixer el veredicte, la seva "sorpresa majúscula" davant la concessió. "Pensava que ja havia estat oblidat per l'Acadèmia. Ni tant sols sabia que els premis es lliuraven aquest mes", afirmava en una agència sueca minuts després del la lectura. Al cap d'unes hores, en una roda de premsa a l'Institut Cervantes de Manhattan, Vargas declarava que aquest premi "és un reconeixement a la llengua espanyola" i agraïa a Espanya que l'hagi "ajudat a ser escriptor".
Vargas Llosa es trobava ahir a Nova York, concretament a la Universitat de Princenton, on hi imparteix un curs d'escriptura creativa. Les reaccions al seu nomenament no tardaren a aparèixer. Paraules com: "Era un obligat homenatge" (José Luis Rodríguez Zapatero); "és un reconeixement a les lletres espanyoles" (Àngeles Gonzàlez-Sinde) o "és una fantàstica notícia per a Espanya" (rei Joan Carles I), formaren un degoteig constant al llarg de l'horabaixa d'ahir. Fins i tot el també escriptor i premi Nobel de literatura Gabriel García Márquez, amb qui fa anys que manté una dura pugna ideològica, diuen que li envià un missatge a través del Twitter amb la frase: "Comptes iguals".
Feia 20 anys que el premi Nobel, el guardó més prestigiós de la literatura universal, no requeia damunt un escriptor que escrivís en castellà. L'any 1990 fou per al mexicà Octavio Paz, un any després de la proclamació de Camilo José Cela.
Relació amb Mallorca
L'illa de Mallorca, i més concretament la zona de Formentor, fou un territori a bastament explorat per Vargas Llosa. Hi vingué en més d'un estiu i, fins i tot, s'hi instal·là per acabar alguna de les seves novel·les durant els anys 70.
El juliol de 1993, Vargas Llosa fou un convidat d'honor durant l'acte de clausura del centenari del diari Ultima Hora, del grup Serra. En aquella ocasió, el peruà impartí una conferència al costat de Baltasar Porcel sobre periodisme i literatura.
Fa 2 mesos, l'agost de 2010, assistí a un homenatge que li feren des de l'hotel Formentor, on s'havia allotjat en diferents ocasions.
Aquest amor per la terra mallorquina, però, no coincidia amb el de la cultura que l'acollia. L'any 2008, Vargas Llosa fou un dels impulsors, juntament amb Fernando Sabater, de l'anomenat Manifiesto de la lengua común, que aixecà certa polseguera entre el sector catalanista i cultural.
Mario Vargas Llosa va néixer el 28 de març de 1936 a Arequipa (El Perú). El seu primer èxit internacional fou La ciudad de los perros (1962), un llibre basat en les seves experiències personals en el col·legi militar Leoncio Prado (on hi estudià de jove) i que va crear forta polèmica al Perú, fins al punt que mil exemplars varen ser cremats públicament per diversos oficials d'aquest centre.
Visqué etapes a Madrid, París, Lima, Londres i Barcelona i tornà a Lima el 1974, on l'any 1990 fins i tot fou candidat pel Front democràtic (FREDEMO) a la presidència del Perú. Va perdre les eleccions davant Alberto Fujimori.
Algunes de les seves obres més conegudes són La casa verde, Conversación en La catedral, La guerra del fin del mundo, El hablador, La fiesta del chivo, El paraíso en la otra esquina o Travesuras de la niña mala. El seu darrer llibre, El sueño del celta, es publicarà el proper mes de novembre.
També ha estat reconegut com a assagista i periodista. Entre els seus màxims guardons hi ha el Princep d'Asturias, el Cervantes i l'Internacional Menéndez Pelayo. Ara haurà de començar a fer lloc per al Nobel que se li lliurarà a Estocolm el dia 10 de desembre.