Furgonetes, distribució, costos i mapes del temps. De tot això es va parlar ahir en el segon acte nacional de la jornada a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada: Diaris en català, cap a la normalitat del quiosc. En aquest acte, hi participaren el director de dBalears, Miquel Serra; el director adjunt d'El Periódico, Albert Sàez; el redactor en cap de La Vanguardia, Magí Camps, i el director del diari Ara, Carles Capdevila. La publicació El Punt/Avui va refusar la invitació a la taula rodona emesa per la UCE.
El debat va permetre contraposar les visions dels més veterans amb la dels productes novells acabats d'arribar al quiosc per arribar a algunes conclusions: hi ha una crisi de mercat, hi ha una crisi de quiosc, hi ha una crisi de lectors i, tot i això, hi ha un avenç cap a la normalitat i sobretot la voluntat de continuar treballant per oferir productes periodístics en la llengua del país i que de cada vegada siguin millors per tal de captar nous lectors.
En aquest sentit, Miquel Serra va arrencar la primera ovació de l'amfiteatre pradenc quan va recordar que "estam convençuts que les passes que feim les empreses privades sense esperar res de les institucions contribueixen a eixamplar aquesta llengua nostra tan estimada i tan menystinguda".
Sobre la taula hi va haver algunes propostes de complicitat que s'havien de parlar i concretar per trobar solucions al problema de la distribució a tot el territori i es va recordar que les perspectives de futur poden ser encoratjadores, perquè "mai no hem tingut una població escolaritzada i que domini tant la llengua catalana com ara", segons Sàez, fet que "ens ofereix una possibilitat àmplia de creixement", en paraules de Capdevila.
Miquel Serra, que dels presents a la taula era el més veterà en el món de la premsa en català, va explicar que, "malgrat que nosaltres hem fet passes importants i hem avançat, els altres també i, per això, no hi ha cap altra solució que continuar cap endavant amb la mateixa fe i la il·lusió de fer un diari en la nostra llengua com quan vàrem començar". A més, recordà i especificà que "la llengua és una manera de veure el món i per això és absurd que es produeixi una visió centralista de les notícies i la informació".