Jordi Bilbeny: "Da Vinci, un fill perdut de la casa reial catalana de Nàpols"

"Leonardo da Vinci va tenir una relació més forta amb Catalunya del que fins ara s'ha pogut imaginar". Aquesta és una de les tesis que defensa l'escriptor i investigador Jordi Bilbeny en el documental Desmuntant Leonardo del que és guionista i que està dirigit per Dani de l'Ordre i Marc Pujolar.

En una entrevista a l'ACN, Bilbeny ha destacat que el documental posa una gran ombra de dubte sobre tot el que s'ha dit al voltant de Leonardo da Vinci i es tracten "diversos aspectes de la seva biografia que són fruit de la tergiversació premeditada dels censors d'Estat ". Desmuntant Leonardo es podrà veure fins que acabi aquest mes als Cinemes Girona. A finals de juliol l'havien vist ja un miler de persones.

El documental d'investigació històrica aprofundeix en la figura del geni del Renaixement i segueix l'estela d'anteriors documentals com L'apropiació del descobriment d'Amèrica (2003), Enigma Cervantes (2004) i Colom i la Casa Reial Catalana (2011). De fet, ben conegudes són les investigacions de Bilbeny, que va defensar la catalanitat de personatges com Colom o Cervantes.

En aquest cas el personatge investigat és Leonardo da Vinci. A Bilbeny des de fa molts anys li va cridar l'atenció com en el fons d'algunes de les obres de Leonardo es veuen unes muntanyes molt similars a les de Montserrat. El seu interès va créixer en descobrir el llibre Leonardo, els anys perduts de José Luis Espejo en què es pregunta si el pintor va estar a Montserrat. "En el llibre", va explicar l'investigador, "s'aporten raons de pes per creure que Leonardo havia d'haver estat a Montserrat o havia tingut una relació amb la muntanya". Així mateix, ha recalcat una altra dada fonamental del llibre, en referència a una obra de Luis Racionero sobre l'escut d'armes de Da Vinci que es troba en Anchiano, el lloc on va néixer. De fet, ha destacat que curiosament en l'escut d'armes figuren les barres catalanes, "en lloc de quatre hi ha tres però tothom sap que el nombre de pals o barres era indistint", ha afegit.

A partir d'aquí va començar la investigació de Bilbeny, qui ha dit que pensava que Da Vinci podia ser "el fill intocable d'un Papa, una persona que va arribar a vell escrivint i pensant unes coses que eren tingudes per herètiques". Finalment va canviar la direcció de la investigació veient l'escut d'armes i va interpretar que podia ser "un fill perdut de la casa reial catalana segurament de Nàpols": "Si Leonardo havia viscut a Itàlia i els reis de Nàpols estaven emparentats amb gairebé totes les famílies nobles de la península itàlica potser calia començar per allà ".

Bilbeny va començar a escriure sobre els resultats de la investigació i va fer alguna conferència fins que el director dels seus anteriors documentals David Grau i la productora Pilar Montoliu decidir tirar endavant el documental. No obstant això, Pilar Montoliu va decidir canviar el director de la pel·lícula, una direcció que va passar a les mans de Dani de l'Ordre, fill de la productora; un jove director que s'estava començant a fer un nom a nivell audiovisual, com explica Bilbeny.

El documental no defensa que Leonardo da Vinci fos català, sinó que ofereix dades sobre aquesta connexió amb Catalunya. Ha volgut deixar ben clar que això no és perquè ell ho digui o que ho defensi per la seva ideologia política: "Al principi vaig entrar amb la intenció de demostrar que Da Vinci no és un pobre italià sinó un noble o aristòcrata italià. Volia saber qui era Leonardo da Vinci i el que surt de moment és un personatge vinculat a la casa reial catalana de Nàpols, parent dels Borja i que pinta uns quadres amb unes muntanyes que s'assemblen molt a les de Montserrat ".

L'investigador ha destacat que Da Vinci "no és un nen analfabet sense estudis, sinó un aristòcrata amb estudis de llatí, aritmètica, de matemàtica, de música, enginyeria militar i segurament amb estudis de medicina".