L'historiador pollencí Pere Salas Vives ha publicat un dels llibres importants del 2020, es tracta de 'L’espanyolització de Mallorca. 1808-1923'
El treball de Salas estudia i analitza com els mallorquins substituïren una identitat cultural per una altra d’aliena, a l’hora que defensa que «vivim en un món dominat, encara, pels Estats nació. I el seu nacionalisme oficial marca l’agenda política internacional i a l’interior de cada país. Espanya no és cap excepció en ple segle XXI. Però això no ha estat sempre així». En aquest sentit, l’estudi de Salas defensa que els Estats nació només es feren realitat a partir de les revolucions liberals de finals del set-cents i, molt especialment, durant el segle XIX.
Precisament, aquest 'L’espanyolització de Mallorca (1808-1923)' estudia aquest procés a Mallorca, des de la invasió napoleònica el 1808 fins a la dictadura de Primo de Rivera, el 1923. Més concretament, analitza com els mallorquins adoptaren —i interioritzaren—, per grat o per força, uns codis de conducta que anteposaven la identitat espanyola, basada en l’Estat i en la cultura castellana, a qualsevol altra, entre elles la catalano-mallorquina. «És el que denominam l’espanyolització de Mallorca», assegura Salas.
Pere Salas Vives és Doctor en Història Contemporània amb la tesi 'El poder i els poderosos a les viles de Mallorca 1855-1898', professor del departament d’Història de la UIB des de 1997. S’ha especialitat en l’estudi del procés de creació i formació de l’Estat i les seves repercussions en diversos àmbits, com és ara la nacionalització, el poder local, la sanitat i medicalització de la societat durant el segle XIX o el procés de militarització i control social que ha experimentat la societat mallorquina des del segle XVII fins l’actualitat.
És autor o coautor de més de cent publicacions, entre les quals destaquen 'El poder i els poderosos a les viles de Mallorca (1868-1898)'; 'Guillem Cifre de Colonya. Un sant que no anava a missa'; '¿Caciques o políticos? Politización y poder local en la Mallorca rural (1850-1923)'; 'La nación en la calle. Toponimia urbana y liberalismo en la Mallorca rural (1850-1924)'; 'El delito de ser miserable, 1852-1868' o 'La bandera espanyola a l’Ajuntament de Palma sota la perspectiva del nacionalisme banal (1843-1914)'. El seu darrer llibre és 'Clara Hammerl. Una dona de paraula'.
L’espanyolització de Mallorca (1808-1923) de Pere Salas Vives és el número 36 de la col·lecció Els Fiters que El Gall Editor dedica a l’assaig.
El llibre ha merescut el premi Miquel dels Sants Oliver dels Premis 31de Desembre de l'Obra Cultural Balear.
Vos oferim un fragment de 'L’espanyolització de Mallorca (1808-1923)' de Pere Salas Vives:
«El nacionalisme, entès com a principi polític que sosté que la similitud de la cultura constitueix el vincle social bàsic, i la conseqüent aspiració a assimilar Estat i ètnia, donarà lloc a dues situacions paradoxals. Per una part, justificarà l’aparició de l’Estat nació a finals del XVIII i principis del XIX, amb voluntat i capacitat de crear una nova cultura oficial a tot el territori on exerceix la sobirania, gràcies al desenvolupament polític i econòmic característic de la modernització. En sentit contrari, els sectors no representats per aquesta oficialitat reaccionaran donant lloc al nacionalisme sense Estat, però que aspira a tenir-ne un. En aquest sentit, tenen raó els 'modernistes' com Ernst Gellener, Benedict Anderson o Eric Hobsbawm, llargament citats en aquest treball, quan sostenen que es tracta d’un fenomen de l’època contemporània, encara que em sembla insuficient la reducció que en fan a les necessitats funcionals de la societat industrial o del capitalisme. Això implicaria que únicament foren els interessos nacionalistes de la burgesia els que crearen la nació».