Dimarts, a les 22.05, 'Sense ficció' de TV3 estrena 'Presumptes culpables. Els altres Altsasu'. En el documental, dirigit i realitzat per Albert Segura i Anna Sanmartí i produït per Valti Roda, els joves d’Altsasu trenquen el silenci per primera vegada després de quatre anys a la presó i expliquen la seva experiència. També denuncien altres casos de repressió judicial i acusacions de terrorisme contra independentistes.
Tot seguit, a les 23.15, el programa estrenarà 'Altsasu (aquella nit)', un documental que explica com una baralla de bar, sense ferits d’importància, es converteix en un delicte de terrorisme amb petició de 375 anys de presó.
'Presumptes culpables. Els altres Altsasu'
Després de gairebé quatre anys a la presó per una baralla de bar, els joves d’Altsasu trenquen el seu silenci en aquest documental. I ho fan per denunciar altres casos de repressió judicial, acusacions de terrorisme contra activistes i muntatges policials que es continuen repetint a l’Estat espanyol, malgrat l’onada d’indignació i protestes que va aixecar el seu empresonament. Són els altres Altsasus.
Adur Ramírez de Alda i Jokin Unamuno ja tenen el tercer grau i compleixen pena vigilats per una polsera telemàtica. Com la resta de condemnats, per atemptat a l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces contra uns guàrdies civils fora de servei i les seves parelles l’octubre del 2016 a Navarra, intenten refer la seva vida. I volen donar la cara per defensar-se del linxament mediàtic i rebatre les acusacions de terrorisme d’una Fiscalia que els va arribar a demanar fins a 62 anys de presó. Fins ara, els seus advocats, familiars i amics havien parlat per ells.
Per primera vegada, accepten posar-se davant d’una càmera i explicar en primera persona la seva experiència en aquest documental dirigit i realitzat per Albert Segura i Anna Sanmartí i produït per Valti Roda.
Com els han canviat la vida els 1.326 dies de presó i haver-se d’enfrontar a les jutgesses Lamela i Espejel a l’Audiència Nacional? Continuen sent independentistes i reivindicant que la policia espanyola marxi d’Euskal Herria? La paraula d’un policia val sempre més que la d’un activista, davant dels jutges? Com es passa, en només una nit, de ser un jove anònim a posar cara a la lluita antirepressiva de tota una generació? Com van viure el referèndum de l’1-O i l’empresonament i exili del govern de la Generalitat des de les seves cel·les? Encara es resisteixen, alguns aparells de l’Estat, a deixar d’explotar la doctrina del tot és ETA i contra ETA tot s’hi val? Com ha afectat, el cas Altsasu, el procés de pau basc i la reconciliació, ara que fa deu anys del final de la lluita armada?
A 'Presumptes culpables. Els altres Altsasu', Ramírez de Alda i Unamuno viatgen a Catalunya per retornar la solidaritat rebuda i donar suport a altres represaliats, com els CDR acusats de terrorisme en l’operació Judes o el 23S Txevi Buigas, Eduard Garzón, Queralt Casoliva i David Budria. En un recorregut per les presons de Lledoners, Wad-Ras, la Model, la comissaria de Via Laietana i les escoles de Sant Cebrià de Vallalta i Dosrius, on hi va haver càrregues policials, els joves d’Altsasu conversen amb Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó per la manifestació contra Jusapol; Xènia Garcia, empresonada durant les protestes contra la sentència del Procés, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, entre d’altres. I descobreixen altres cares de la repressió, com la que pateixen l’activisme de la PAH i el Sindicat de Llogateres, que acumulen més de 200.000 euros en multes amb, fins i tot, peticions de presó.
El documental també reflexiona sobre la politització i la baixa percepció d’independència de la justícia espanyola i sobre el model policial, amb la participació de les principals associacions de jutges i jutgesses, dels professors de l’escola judicial i de representants de la Comissió Europea, dels Mossos d’Esquadra i dels seus sindicats.
'Presumptes culpables. Els altres Altsasu' és una producció de Televisió de Catalunya produïda per Bas Broadcaster Audiovisual Services, SL amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
'Altsasu (aquella nit)'
Durant la matinada del 15 d’octubre del 2016 hi ha una baralla en un bar d’Altsasu, a Navarra. Un tinent de la Guàrdia Civil fora de servei és traslladat en ambulància cap a l’hospital. Els metges confirmen que té un turmell trencat. La nit acaba amb dos detinguts que són deixats en llibertat dos dies després. La Policia Foral de Navarra s’encarrega de la investigació com a això, com a baralla de bar.
Però tot canvia quan de la nit al dia la Guàrdia Civil decideix fer-se càrrec del cas. La notícia salta a la primera pàgina dels diaris de tirada nacional i Altsasu comença a aparèixer en molts mitjans de comunicació com un municipi hostil dividit en dos bàndols, on una part de la població té sotmesa l’altra. Testimonis dramàtics amb enorme ressò, polítics de Madrid passejant-se pel poble com si fossin a la guerra, declaracions altisonants… i una maquinària judicial que comença a engreixar els engranatges.
En una espectacular operació mediàtica, es deté vuit joves que són empresonats a 400 quilòmetres de les seves cases. Ingressen a presó provisional sota un dur règim reservat acusats de terrorisme, que inclou l’aïllament total durant 22 hores al dia i la intervenció de totes les seves comunicacions. El fiscal els demana un total de 375 anys de presó per un delicte de terrorisme. Seran jutjats per un tribunal d’excepció: l’Audiència Nacional.
La vida dels vuit joves i la de les seves famílies queda del tot trastocada: han d’aprendre a viure sota la pressió i l’amenaça d’una pena de presó per a tota la vida.
El poble, exposat arreu com un infern de violència i intolerància, els fa costat sense dubtar-ho. 'Altsasu (aquella nit)' segueix les passes d’un dels acusats, Iñaki Abad, el més gran i segurament el més conegut al poble, on ha treballat en diversos bars de la plaça. Condemnat a 13 anys de presó, n’ha complert un i mig i ara té el tercer grau, però de nou a casa.
També acompanya Bel Pozueta, la cara més visible dels familiars dels joves detinguts. És la mare d’Adur Ramírez, que ha passat més de mil dies a la presó. Ella sempre ha defensat que el seu és un cas polític, i ha reclamat arreu suport i solidaritat. Aritz Leotz, l’altre protagonista del documental, és amic de l’Iñaki des de petit, activista polític i social, i el seu suport i portaveu quan ha entrat a la presó.
Després de saber el que passava a Altsasu, el realitzador de documentals Marc Parramon, juntament amb el periodista i bertsolari Amets Arzallus, decideixen emprendre un viatge a aquesta petita localitat, famosa pel seu tradicional i ancestral carnaval rural, per conèixer la història des de dins. A tall d’investigació observacional i amb una mirada íntima i poètica, aquest documental acompanya diferents protagonistes d’aquesta història durant els més de 3 anys que dura el procés del judici i empresonament.