0 R. SOCIETAT: Alberto (1), Fuentes (1), Loren (1), Pikabea (1), Aranzábal (1), Gómez (1), Kuhbauer (0), Sa Pinto (2), De Pedro (0), Kovacevic (0) i Aldeondo (0).
Mutiu (1) substituí Kuhbauer en el minut 51, De Paula (0) entrà per Aldeondo en el minut 62 i López Rekarte (-) suplí De Pedro en el minut 74.
1 MALLORCA:Roa (3), Olaizola (2), Marcelino (3), Siviero (2), Miquel Soler (2), Engonga (2), Lauren (1), Arpón (1), Stankovic (2), Dani (1) i Ariel López (1).
Paco Soler (1) substituí Arpón en el minut 66, Carreras (1) entrà per Stankovic en el minut 76 i Biaggini (-) suplí Dani en el minut 82.
ÀRBITRE: Brito Arceo (2) del col·legi tinerfenc. Amonestà amb targeta groga De Pedro en el minut 2, Loren en el minut 34, Fuentes en el minut 50 i Pikabea en el minut 81 de la Reial Societat; i a Ariel López en el minut 39, Lauren en el minut 62 i Stankovic en el minut 70. Expulsà de forma directa Kovacevic en el minut 86.
GOL:
0-1: minut 16, Marcelino remata de cap un còrner servit per Stankovic des de la banda dreta.
INCIDÈNCIES:Tres quarts d'entrada al camp municipal d'Anoeta i terreny de joc en perfectes condicions. El públic protestà amb insistència l'actuació de Brito Arceo, que va ser acomiadat del terreny de joc escortat per la policia amb un intensa pluja de tot tipus d'objectes.
El Mallorca de Cúper obtingué ahir una victòria treballada i ajustada, en un partit jugat al límit de tensió i de força. Amb el zero a un d'ahir, l'equip mallorquinista demostrà que no té límits i que té capacitat suficient per vèncer en qualsevol camp i davant qualsevol adversari. Té qualitat a totes les línees, però sobretot una gran capacitat per adaptar-se a les característiques de cada partit i de cada rival. Ni en la grada al límit, especialment enfurida amb l'àrbitre, a qui culpà de la derrota, ni amb un contrari rabiós, mai no baixà la guardia, sempre confià en ell mateix i demostrà tenir una gran capacitat de patiment i de fer patir l'adversari. Amb Roa d'estrella, sense haver encaixat cap gol a la Lliga i amb intervencions extraordinàries, sobretot als darrers deu minuts de partit, l'equip va sortir triomfador d'una plaça en la qual només es tallen orelles en comptades ocasions.
Reial Societat i Mallorca arribaven a aquest partit crescuts després de les seves victòries a les competicions europees, però també amb l'inconvenient d'haver de rendir al màxim després d'una setmana especialment tensa i estressant. Les victòries a Praga i Edimburg havien fet créixer ambdós equips en el rànquing, però ahir tenien una revàlida important. Ambdós són competitius i difícils de vèncer, però el Mallorca sortia amb el handicap de saber que aquí no havia guanyat mai. Esperàvem un partit voluntariós, de lluita, entre dos equips amb característiques semblants. Ja des de l'inici, ningú no es volia deixar sorprendre, però el Mallorca es va adaptar molt millor al tempus del partit i va saber imprimir el ritme que l'interessava. Cúper, segurament, tenia dos objectius, impossibilitar al màxim el joc de creació de la Reial i moure la pilota amb profunditat i rapidesa per sorprendre. Els primers quaranta-cinc minuts respongueren al guió, perquè, com dijous, Marcelino avançà l'equip en el minut 16 amb un gol que donà més serenitat i confiança als jugadors mallorquinistes. Durant trenta minuts, el Mallorca es dedicà a defensar la victòria, un gol a favor, una renda, però sobretot ho féu amb un estil intimidador i que genera inseguretat a l'adversari. No és normal veure jugador veterans com Loren, Fuentes, Pikabea o Gómez amb els nervis i la inseguretat defensiva que tingueren durant el primer temps.
Mallorca, tot i que pot donar la impressió de ser un equip conservador, defensiu i destructiu, basa el seu joc en jugadors ràpids i de creació. Les obertures d'Stankovic, les ajudes de Soler i la verticalitat de Dani i Ariel López varen ser els elements estètics i els arguments futbolístics que acreditaren el Mallorca durant el primer temps. En canvi, el joc de creació del seu rival patia en excés. De Pedro o Sa Pinto mai no podien jugar amb comoditat, i l'equip donostiarra només intimidava amb pilotes a l'olla, de forma rudimentària i sense cap vistositat. La incomoditat que sofria l'equip de Kraus a casa era sorprenent, però ja a les darreries de la primera fase, l'equip es refé lleugerament i, amb més voluntat que destresa, posà setge a l'àrea de Roa, però sense crear jugades clares.
La segona part va ser diferent, però amb les mateixes intencions i els mateixos estímuls. La Reial hi posà els ingredients, la força i l'ambició, sempre condicionat per l'ansietat, però el Mallorca controlà, marcà el ritme, i demostrà que té capacitat suficient per contrarestar, però també per crear. Ahir, les individualitats no existien sobre el camp, perquè el Mallorca es comportava com un equip, com un conjunt armonitzat, sense fissures. La Reial Societat empenyia, però basant-se sempre en unes individualitats que es diluïen en la teranyina creada per Cúper. A mesura que passaven els minuts i que augmentava la tensió del partit, els mallorquinistes no només no s'arrufaven, sinó que s'estiraven, creaven i feien tremolar Anoeta. Després d'aquest encontre continua la fase de creixement d'aquest equip. Cada partit guanya en credibilitat i confiança. Observa el futur amb expectatives i deixa obert l'esdevenir al seu favor. Cúper sap que per triomfar en aquesta Lliga el més important és guanyar, però també deixà un bon regust. L'equip que ell dirigeix ho té quasi tot, una fe incommensurable i una trempera que el converteix en favorit, en un dels equips que comença a comptar en les apostes d'aquesta Lliga.
La majoria, avui, comentaran aquesta victòria treballadíssima, però, per ventura, allò més important per l'equip és que amb aquests tres punts s'ha superat a si mateix i ha augmentat el nivell d'autoexigència. El futbol que ofereix és únic i, poc a poc, està possant el seu llistó més i més alt. La victòria a Anoeta és la culminació d' una setmana extraordinària de resultats, però també s'ha fet un desgastament de forces que caldrà tenir en compte.