BARCELONA 2
VALÈNCIA 2
BARCELONA: Valdés, Oleguer, Puyol, Edmilson, Gio, Márquez, Xavi, Deco, Giuly, Ronaldinho i Eto'o.
Belletti per Márquez en el minut 63 i Iniesta per Edmilson en el minut 74.
VALÈNCIA: Cañizares, Caneira, Ayala, Marchena, Moretti, Fabio Aurelio, Albelda, Aimar, Rufete, Vicente i Villa.
Hugo Viana per Fabio Aurelio en el minut 66, Mista per Aimar en el minut 76 i Di Vaio per Villa en el minut 89.
ÀRBITRE: Mejuto González (col·legi asturià). Amonestà Deco, Edmilson i Belleti per part del Barcelona i Albelda i Vicente per part del València.
GOLS:
1-0: minut 45, Giuly.
1-1: minut 53, Villa de penal.
1-2: minut 54, Villa.
2-2: minut 81, Deco.
Dues errades dels porters, del barcelonista Víctor Valdés i del valencianista Santiago Cañizares, resultaren determinants en la sort del partit, el qual finalitzà en empat a dos i que suposa la continuació de la bona ratxa del València en el Camp Nou, on no perd des de la temporada 2000-01, i de la confirmació que el Barcelona no és el que era. Surten molts dubtes sobre el joc del Barça, que es trobà amb l'empat quan, a nou minuts del final, Cañizares fallà espectacularment. Clar que abans, al València li passà el mateix, després d'una errada de Valdés.
Al conjunt de Frank Rijkaard li falta un punt de gas en el moment oportú. La seva circulació de pilota no és la que era i això facilità que la pressió valencianista resultés exitosa. El tècnic blaugrana continuà amb la seva aposta d'Oleguer com a lateral dret en el lloc de Belletti, malgrat que el jugador de la banda esquerra valencianista fos Vicente, un jugador molt ràpid, capaç de fer anar de bòlid el jove valor de la pedrera, igual que ho va fer Martín Petrov el passat diumenge al Calderón.
Sempre amb un regat de més, els blaugrana perderen la capacitat de sorprendre un rival ben armat. L'única possibilitat per al Barcelona fou cercar jugades a l'espai per a Giuly per la dreta. El francès sempre li guanyà la partida a Moretti i des d'allà arribà el poc perill creat pels locals.
La primera gran ocasió fou per al València. En una de les poques ocasions en les quals entrà en acció Pablo Aimar, l'argentí centrà a Rufete i Valdés evità el gol amb una destacada intervenció en el minut 12.
Fou el primer avís dels valencianistes, un equip que se sent còmode al Camp Nou, on no perd des de la temporada 2000-01, aquella en la qual Rivaldo amb una espectacular xilena donà el passi a la Lliga de Campions al Barça a dos minuts del final de la darrera jornada.
Després empatà en la 2001-02 (2-2), guanyà en la 2002-03 (2-4) i en la 2003-04 (0-1). L'any passat el partit acabà en empat a un gol.
Vista la primera meitat, semblava que els de Quique Sánchez Flores treurien un resultat positiu, però en un acció individual Giuly, el més destacat dels blaugrana, desnivellà el marcador en el minut 45.
Amb Ronaldinho sense massa presència; sense massa participació per part de Deco o de Xavi; els senyals vitals del Barcelona arribaren per la feina d'Etoo i per la inspiració del francès.
En la segona part, li costà poc al València capgirar la situació en dues jugades amb David Villa com a protagonista. La primera fou un penal assenyalat a Edmilson que transformà el davanter valencianista (minut 54) per igualar el partit i, un minut després, marcà en una jugada que es mereix estar en les videoteques, no per la seva qualitat, sinó per la raresa de la mateixa. Deco cedí una pilota des de la línia del centre del camp a Valdés, el porter controlà i refusà, però Villa posà el peu i el rebot entrà en la porteria barcelonista.
Quan semblava que el València s'enduria els tres punts, Cañizares féu una cantada i Deco empatà.