MALLORCA 4
VALLADOLID 2
MALLORCA: Miquel Àngel Moyà (1), Héctor (2), David Navarro (1), Nunes (2), Fernando Navarro (1), Jonás Gutiérrez (3), Basinas (2), Castro (1), Ibagaza (1), Arango (2) i Güiza (1).
Víctor (2) substituí Castro en el minut 46, Borja Valero (1) suplí Ibagaza en el minut 74 i Varela (1) entrà per Fernando Navarro en el minut 81.
VALLADOLID: Butelle (1), Cifuente (0), Alexis (0), Rafa (0), Marcos (0), Estoyanoff (1), Vivar Dorado (1), Borja (1), Capdevila (1), Víctor (2) i Ogbeche (2).
Àlvaro Rubio (1) substituí Borja en el minut 53, Sesma (1) suplí Capdevila en el minut 62 i Llorente (1) entrà per Estoyanoff en el minut 81.
ÀRBITRE: Megía Dávila (1) del comitè madrileny. Amonestà amb targeta groga Borja en el minut 35, Marcos en el minut 58 i Víctor en el minut 82 i Víctor Casadesús en el minut 83.
GOLS:
0-1: minut 5, Ogbeche, des de fora de l'àrea i davant la passivitat de la defensa mallorquinista, supera Moyà amb un xut duríssim.
0-2: minut 25, dur xut d'Ogbeche, que Moyà rebutja amb els punys, però Víctor, atent, remata a plaer i sense oposició.
1-2: minut 49, Ibagaza treu un córner i Nunes, de cap, supera Butelle.
2-2: minut 52, Dani Güiza centra al segon pal i Arango, sense aturar i de volea, supera Butelle.
3-2: minut 83, espectacular errada dels centrals del Valladolid, que aprofita Víctor per desfer la igualada.
4-2: minut 87, Víctor xuta, Butelle rebutja i la pilota cau als peus d'Arango, que marca sense oposició.
INCIDÈNCIES: Poc més de mitja entrada a l'ONO Estadi. L'afició del Reial Mallorca, eufòrica, acomiadà l'equip amb una perllongada ovació.
Quina remuntada! Festassa! L'afició acomiadà els futbolistes del Reial Mallorca amb una perllongada afició, després que remuntassin a la segona meitat (4-2) un partit que tenien quasi perdut al descans (0-2). El Valladolid fou superior al primer temps, demostrà un alt percentatge d'encert ofensiu i deixà en evidència la pitjor imatge dels homes de Manzano. Tot fou diferent a la represa. El Mallorca millorà "i de quina manera!", empatà ben aviat i consumà una remuntada èpica en el darrer tram del duel.
Gregorio Manzano no desprecià el Valladolid quan deixà a la graderia Ballesteros, Pereyra i Tuni. La temporada és enguany especialment intensa i el tècnic optà per donar descans a tres titulars. José Luis Mendilibar fou molt més radical, ja que canvià fins a vuit futbolistes dels que diumenge empataren davant el Reial Madrid a Pucela. És a dir, que just jugaren tres dels teòrics titulars.
El Mallorca, que diumenge passat havia empatat a Almeria (1-1) després de desaprofitar mil i una oportunitats, necessitava afinar la punteria per aconseguir el triomf.
Ogbeche, des de fora de l'àrea i davant la passivitat de la defensa mallorquinista, engaltà un fort xut que superà Moyà. Just s'havien disputat cinc minuts.
El Valladolid, amb Vivar Dorado i Borja com a pivots, tocava la pilota i acumulava possessió. El Mallorca no aconseguia crear perill, tot i que executà tres córners en els primers deu minuts. El conjunt de Manzano semblava aprofitar tota la seva capacitat ofensiva als llançaments llunyans de Basinas, que ho intentà en tres ocasions des de fora de l'àrea. El Valladolid, amb el pas dels minuts i el resultat a favor, jugava tranquil, sense nervis, mentre que el Mallorca acumulava errades i imprecisions. Els homes de Manzano movien la pilota sense criteri i Ibagaza quedava quasi inèdit.
El Valladolid era millor. Un xut d'Ogbeche, rebutjat per Moyà, fou aprofitat pel madrileny Víctor per omplir Son Moix de por. Els fantasmes de temporades anteriors, vells temors, intranquil·litat... El Mallorca era aleshores una caricatura d'equip que semblava condemnar el patiment a una afició àvida de divertiment.
El conjunt de Manzano passà a dominar el partit amb intensitat per moments, però les errades a la rematada final eren una constant. Els mallorquinistes semblaven esgotats, i el homes de Mendilibar, en canvi, arribaven sempre abans. El Valladolid, senzillament, estava millor col·locat sobre el camp i feia gala de més intensitat. El marcador ja no es va moure i s'arribà així al descans amb avantatge del Reial Valladolid. Tímids xiulets acompanyaren l'equip als vestidors.
Restaven quaranta-cinc minuts "una eternitat" i la reacció era possible. Això, sí, era imprescindible canviar. Manzano cercà solucions i donà entrada a Víctor en substitució de Castro. Així, mentre l'algaidí es col·locava vora Güiza, Arango ocupava la banda esquerra del centre del camp.
El Mallorca necessitava un gol ràpid. Nunes, de cap, provocà el lluïment de Butelle a la sortida d'un córner botat per Ibagaza. Acte seguit, en una jugada idèntica, Nunes, lliure de marca, converteix el primer gol del Mallorca. Megía Dávila podria haver expulsat Butelle, després que el porter aturàs una pilota de Güiza amb la mà fora de l'àrea, però deixà continuar el joc. Es complia el minut 52 quan Arango engaltà una gran xut i empatà el partit. El Mallorca havia fet el més complicat, però encara faltava un gol per sumar els tres punts. El Valladolid ja havia deixat al descobert la seva fragilitat defensiva.
El partit s'equilibrà per moments, però Víctor Casadesús aprofità una monumental badada dels centrals castellans per embogir Son Moix. El Mallorca encara tingué temps per arrodonir el marcador amb un altre gol d'Aranga. La festa fou grossa.