La preocupació

Em preocupa que el Reial Mallorca hagi mostrat interès per Julio Àlvarez, que estic ben segur que és un futbolista de gran qualitat. Ara bé, ningú no pot oblidar que estam parlant d'un suplent de l'equip que entrena Hugo Sánchez. Vius! I tampoc no m'agrada, malgrat que just sigui un rumor, que es parli de la possibilitat que un intermediari -a qui per cert es relaciona amb Javier Martí Asensio- hagi oferit al Saragossa l'oportunitat d'aconseguir els serveis del car, però ara imprescindible, Aritz Aduriz i de l'algaidí Víctor. El Reial Mallorca és avui un equip en construcció, que és prou evident que ha de menester encara més d'una incorporació. I de qualitat! El problema, la principal dificultat és que la Lliga comença diumenge. Mateu Alemany destacà la seriositat de la família Martí Mingarro quan es decidí per la seva oferta, rebutjant l'opció que encapçalava Llorenç Serra Ferrer. Ben aviat, hem descobert que la prudència és una de les enormes virtuts de la nova propietat del Reial Mallorca, que intenta fer virtut de la restricció pressupostària. No gastar més enllà d'allò raonable és plausible.

I també ho és no voler generar deute! Ara bé, ningú no pot oblidar que el pitjor per l'economia i la tresoreria és el descens a Segona. Mirin vostès, el més greu de la situació actual del Reial Mallorca, en tot cas, no és la composició de la plantilla, ja que estic convençut que hi ha equips molt més xerecs a Primera -Xerez, Tenerife, Valladolid, Sporting de Gijón...- sinó la situació de guerra civil que viu l'entitat. El conseller delegat, Javier Martí Asensio, tot i la seva joventut, ja ha demostrat que no té gens de por de la confrontació amb dos veterans experimentats, com Gregorio Manzano i Fernando Pons, que han vist retallades les seves competències. Martí Asensio ha de conèixer que el més complicat per un dirigent és saber gestionar una crisi. I amb Manzano i Pons en contra, encara serà més difícil. Uff!