El Mallorca es rebel·la contra la crisi institucional (1-0)

La crisi està aïllada. Al final, tard o d'hora, qualsevol crisi institucional arriba sempre a la llotja. Ara bé, de moment, l'equip demostrà que els problemes econòmics de la Societat Anònima Esportiva no l'afecten. Ahir, el Reial Mallorca superà (1-0) el Racing de Santander en un nou exercici de pragmatisme dels homes de Manzano.
El vicepresident José Miguel García, abans d'iniciar-se el matx, reconegué que la situació era "molt complicada" i arribà a assenyalar -referint-se a la propietat- que no "no poden dir que tot està arreglat i que no hi estigui". El conseller Miquel Vaquer, en la mateixa línia, explicava que "estic preocupadíssim" i recordà que Javier Martí Mingarro li va transmetre dijous "bones intencions, bones paraules, però no solucions". I, en acabar el duel, el conseller delegat Javier Martí Asensio va vendre normalitat i tranquil·litat.

Sembla que no és conscient de quina és la situació real de l'entitat, que conviu amb la crisi econòmica més important en molts anys. Martí Asensio viu a un altre món, o així ho fa veure, ja que res no va dir de com pagaran les primes als futbolistes, de com s'afrontaran els pròxims i importants compromisos econòmics o de com s'ho farà perquè Mateu Alemany percebi els doblers pactats -ja li han tornat un pagaré. La crisi, en tot cas, sembla ara aïllada als despatxos. Ahir, el Mallorca tenia un partit complicat, amb baixes importants, però s'aconseguiren tres punts més, que consoliden l'equip a la zona alta de la classificació. El Mallorca havia fet importants esforços durant la setmana per aconseguir que Son Moix registràs una bona entrada. Finalment, tot i la promoció, només 12.650 espectadors acudiren a l'estadi.

Manzano hagué de recompondre l'equip i alineà, com era previst, Aouate a la porteria. En defensa, Mattioni jugà i debutà a la Lliga com a lateral dret, mentre que Ayoze es col·locava a l'esquerra. Nunes, en aquesta ocasió acompanyat per Rubén, ocupà la zona central. Julio Àlvarez i Castro es col·locaren a les bandes en el centre del camp amb Borja Valero i Mario com a organitzadors. I en atac, Víctor i Webó. D'inici, el partit fou igualat, sense un clar dominador. La primera i més clara oportunitat fou per al conjunt cantàbric. Un córner assajat va fer possible que Óscar Serrano rematàs completament sol des de l'interior de l'àrea, però el seu xut sortí fora. Quin esglai! Acte seguit, Webó aprofità una badada de la defensa per inaugurar el marcador.

El Mallorca es mostrava dèbil en defensa, però el Racing no aconseguia empatar. El conjunt de Gregorio Manzano va disposar també de clares oportunitats per augmentar el seu avantatge, però s'arribà al descans amb mínim avantatge. La segona meitat començà sense canvis, però Juan Carlos Mandía no tardà a moure la banqueta per cercar major profunditat. Geijo i Arana entraren en substitució de Cristian i Munitis, però res no va variar. El partit va embogir per moments i l'àrbitre Miguel Àngel Ayza Gámez perdé el nord. Va anul·lar un gol a Víctor per fora de joc. S'equivocà. De res no serviren les protestes dels futbolistes del Reial Mallorca, ni dels espectadors, que mostraren mocadors en senyal de desacord.

Webó i Víctor disposaren de dues clamoroses oportunitat per poder augmentar el seu avantatge, però el marcador ja no es va moure. Manzano cercà solidesa i donà entrada a Martí en substitució de Webó. Borja, aleshores, es col·locà just per darrere Víctor. Una de les grans sorpreses del partit fou Mattioni, que en dues oportunitat va estar ben a prop de marcar en jugada individual. Es plantà sol davant Toño, però xutà excessivament fluix. En els darrers minuts, Keita suplí Víctor, el visitant Luis García va estar a punt e marcar i Tuni entrà per Borja Valero. El Mallorca havia aconseguit un triomf molt treballat. I el més important: mantenia la crisi institucional allunyada del terreny de joc.