El mallorquí Jorge Lorenzo assolí ahir el somni de tota una vida dedicada a les dues rodes. El pilot palmesà acabà tercer al Gran Premi de Malàisia i es proclamà matemàticament campió de MotoGP, la màxima categoria del motociclisme mundial i el màxim a qual pot aspirar un pilot professional de motos, com ell mateix va dir just després de baixar del podi.
La correguda la guanyà Rossi, després de no fer-ho des de la primera cursa del Mundial a Qatar, però ahir això va tenir ben poca importància. L'únic protagonista del dia, amb permís d'un Toni Elias que també es proclamà campió a la categoria de Moto2 per signar un cap de setmana memorable per al motociclisme espanyol. Però això és una altra història.
Ja als dies previs es pogué veure un Lorenzo molt concentrat i prudent, sabent que si acabava entre els nou primers li bastava per ser campió. Un dilema difícil per a un pilot que sempre s'ha caracteritzat, ja des de petit, per no entendre una correguda, i potser la vida, sense sortir per guanyar-la. Però ahir era diferent, era el colofó a tota una vida dedicada a les motos i no volia llançar-lo tot per terra. La seva 'prudència' no evità que fos pole a Malàisia. Però la correguda és una altra cosa.
Quan s'apagà el semàfor vermell, Lorenzo (Yamaha) no fallà en la primera apurada de frenada i passà el primer revolt com a líder, seguit de Divizioso (Honda) i els dos pilots de Ducati, Stoner i Hayden. Valentino Rossi (Yamaha) no va fer una bona sortida i en els primers revolts lluitava entre la vuitena i novena posició. Mestrestant, Stoner ja era a terra i s'acomiadava de la cursa.
Andrea Dovizioso intentà superar Lorenzo en diferents punts del circuit però el balear defensà perfectament la seva posició de líder. Ja era clar que si podia, però sense arriscar massa, volia guanyar en el circuit Sepang al marge del títol en disputa. Rossi començava a espavilar i en un parell de voltes ja era quart. Amb Dovi i Lorenzo al capdavant de la prova, Rossi agafà el rebuf de Marco Simoncelli, llavors tercer, i esperà el moment per superar-lo amb tranquil·litat i maestria.
Lorenzo, volta a volta, es mostrava molt regular en els seus temps mantenint la distància amb Divizioso, mentre Rossi, per darrera, corria de manera infernal per acostar-se a poc a poc al cap de cursa. Il Dottore, set vegades campió a la màxima categoria, volia guanyar el dia que el seu company d'equip obtindria, amb tota seguretat, el títol de millor pilot del món. La rivalitat entre ells mai no morirà. El pilot transalpí no entén d'homenatges, concessions o estratègies; ell vol guanyar sempre, la mateixa filosofia que l'ha duit a ser considerat el millor pilot de la història moderna i que ha signat els moments més intensos de les darreres dècades de motociclisme.
En la volta vuit Andrea Dovizioso avançà per primera vegada Jorge Lorenzo a la vegada que Rossi s'aferrava als dos primers. Una volta després Rossi es col·locava segon, i de seguida avançà Dovizioso per posar un ritme molt fort que fou impossible per als seus rivals.
Intel·ligent Lorenzo
Lorenzo, tercer, llavors es plantejà la resta de correguda de manera intel·ligent pensant en el títol mundial, i aguantà l'estela de Dovi esperant què succeïa per darrere. Per davant, Divizioso s'acostà a Rossi amb la seriosa intenció de lluitar pel triomf en les darreres cinc voltes. Però Il Dottore demostrà el que és i, després d'una avançament del seu compatriota, el tornà a superar poc després per obrir un petit forat que li garantí la victòria molts mesos després, la que suma 47.
Jorge Lorenzo se n'anà tranquil en el tercer lloc gaudint d'unes darreres voltes cap a la glòria i conscient que estava fent història. La temporada del mallorquí ha estat impressionant, aconseguint podis en pràcticament totes les curses disputades. En creuar la meta, la seva moto signà un 'cavallet' llarg i emocionant. Els tallers de Yamaha eren tota una festa.
Ningú no discuteix, ni rivals, ni aficionats, que Jorge Lorenzo ha estat, de llarg, el millor pilot de l'any malgrat la mala sort del seu etern rival Dani Pedrosa (Honda), lesionat a la clavícula en el pitjor moment i quan era l'únic que podia disputar el títol al balear, que destacat per una regularitat fora de la normalit, l'única llacuna de l'illenc en temporades passades.
Quant als accidents de la prova, n'hi hagué de poca importància comparat amb la desgraciada temporada actual. Ahir, unes quantes caigudes. La primera, la d'un Casey Stoner (Ducati) despistat; després vingueren els accidents de Loris Capirosi (Suzuki) i del català Aleix Espargaró (Ducati Desmosedici) que els deixà sense punts però que no foren greus per la seva integritat física, i això sempre és una bona noticia.