L'insaciable Erik Zabel va sumar ahir el seu segon triomf consecutiu a la Vuelta en imposar-se a l'esprint a la tercera etapa, disputada entre Valladolid i Lleó (140'5 quilòmetres). Zabel arribà sense estrenar el seu compte personal de victòries a la ronda espanyola i ja en porta dues en només tres jornades. L'alemany va disputar un esprint en el qual no va tenir una participació activa el seu principal rival en arribades ràpides d'aquesta volta, el cantàbric Óscar Freire, que va ser víctima d'una de les innombrables caigudes que van animar una jornada en la qual el vent va ser gairebé inexistent. Zabel ja havia advertit de les seves intencions abans d'arribar a la Vuelta. El corredor del Telekom assegurà que no venia a la ronda espanyola a entrenar-se (com ho han fet el francès Richard Virenque i l'italià Marco Pantani), sinó a augmentar la seva inacabable cadena d'èxits. Ja són 21 les victòries que acumula enguany el ciclista berlinès, una xifra que espanta tot el món del ciclisme.
Una de les nombroses aglomeracions de corredors d'aquesta primera setmana de cursa va provocar un gran nerviosisme que va impedir veure un nou duel entre Zabel i Freire. El corredor de Torrelavega es va veure involucrat en una de les moltes caigudes que hi hagué a la jornada d'ahir i va patir una contusió al coll i a l'espatla dreta que el va fer desistir de qualsevol intent de lluitar per l'esprint. El ciclista del Mapei va deixar escapar, idò, l'oportunitat d'imposar-se en un final que li donava molt bones sensacions abans de començar l'etapa. A la mateixa recta de meta, en la qual Iván Gutiérrez, la jove perla que cultiva Manolo Sáiz per ser rei de les cronos en un futur pròxim, es va posar el mallot de campió d'Espanya fa només quatre mesos, Freire havia aconseguit el seu primer èxit com a professional. Va ser en una etapa de la Volta a Castella i Lleó.
El mateix Freire reconeixia a la sortida que aquest trajecte, Valladolid-Lleó, era força especial per a ell i que no es conformava amb el fet que la seva esquena no s'havia ressentit el dia anterior dels seus dolors habituals, sinó que volia lluitar per la victòria. Aquest nou contratemps físic i emocional no farà més que augmentar les seves ànsies de guanyar a la seva terra natal just després de la pujada als Lagos de Covadonga. Davant seu, tornarà a tenir Erik Zabel un ferm aspirant a relegar el mateix Lance Armstong del lideratge de la classificació de l'UCI si manté la seva progressió de victòries fins a final de temporada.
Per la seva banda, Joseba Beloki esperava durant l'etapa ordres del seu director, Manolo Sáiz, si el vent feia acte de presència. Però el déu Èol no va aparèixer i, lluny de recuperar el retard acumulat a la crono del primer dia, l'infortuni es va fer presa del corredor basc, que també es va retardar a la meta de Lleó. En una de les aglomeracions de corredors que hi hagué ahir, l'acceleració del Telekom va fer que Beloki es deixàs 22 segons a la meta amb respecte de l'encara líder, el britànic David Millar. Roberto Heras va perdre només 7 segons i Beloki va liderar una llarga llista de favorits, integrada per Osa, Beltrán, Pantani, Casero, Olano i, entre d'altres, Fernando Escartín.